En octubre de 2018, la empresa Pimon, dependiente del Ayuntamiento de Ondara, despedía a un trabajador por quejarse de sus condiciones laborales en la piscina municipal.
La ausencia de días de descanso y vacaciones, con turnos de siete días a la semana durante meses, y todo tipo de irregularidades en el pago de nóminas, eran algunas de las reclamaciones del trabajador al que pretendían «liquidar».
Con el apoyo de los sindicatos de Alacant y La Marina Alta de la CNT-AIT, el trabajador demandaba que su despido era completamente nulo, ya que obedecía a una estrategia de represión por parte de la empresa para evitar que se lograran las mejoras reclamadas.
Ahora, cerca de dos años y medio después, el juzgado de lo social Nº1 de Benidorm da la razón al trabajador y a la Confederación anarcosindicalista. En su sentencia ha declarado nulo el despido y ha condenado a la empresa a que readmita inmediatamente en su puesto al despedido.
El juzgado también condena a la empresa a abonar íntegramente los salarios no percibidos durante el tiempo que mantuvo al trabajador represaliado fuera de su puesto.
Esta pequeña victoria no habría sido posible sin la acción directa y la solidaridad, y es un claro ejemplo de cómo se pueden lograr los objetivos de la clase trabajadora mediante la auto-organización y la lucha, sin necesidad de dirigentes ni subvenciones de ningún tipo.
Aquestes eleccions són hereves de les eleccions que es realitzaven durant la dictadura franquista. En aquella època existia un sindicat obligatori, que s’anomenava Sindicato vertical. Periòdicament els treballadors eren cridats a escollir els seus Enlaces sindicales. Tot i que altres sindicats estaven prohibits, els membres de CCOO, de USO, sectors cristians, comunistes, participaven a les eleccions com a independents.
CNT-AIT i UGT boicotejaven aquells processos electorals als quals consideraven simples farses destinades a sostenir la dictadura donant-li un aire democràtic, i eliminar qualsevol tipus de conflicte social. Quan va morir el Dictador, va desaparèixer el Sindicato vertical degut a les múltiples protestes dels i les treballadores l’any 1976. Els hereus del Franquisme, la UCD, van convocar eleccions a les que van començar a participar quasi tots els sindicats actualment existents.
A CNT-AIT es va decidir boicotejar aquells processos electorals per una serie de motius que enumerem a continuació:
El què passa abans de les eleccions.
1. Només una minoria de persones treballadores són cridades a les urnes. A l’Estat Espanyol, segons dades del Instituto Nacional de Estadística, vuit de cada deu empreses tenen dos o menys persones treballadores. Només el 5,6% de les empreses tenen 20 persones treballadores o més. Les eleccions sindicals deixen fora de joc a milions de persones treballadores joves, precaris, immigrants, a dones, a sectors que són precísament els més dèbils del mercat laboral.
2. Les persones que sí tenen eleccions sindicals, normalment a empreses de més de 250 treballadores, es veuen obligades a escollir una candidatura tancada. És a dir, ni pot presentar-se qualsevol a les eleccions, ni es pot votar la persona candidata preferida, ja que la candidatura marca l’ordre estricte de les persones candidates. No pots tatxar a qui et resulti antipàtic, ni avançar a qui tu consideris més idoni. Si vols presentar-te a candidata, tens que muntar una candidatura o ficar-te a una ja feta.
3. Els sindicats solen muntar les seves candidatures amb qualsevol tipus de persona que s’hi presti. No valoren les qualitats de les persones candidates, sinó que busquen a quanta més gent millor. Van a la cacera de persones candidates amb un discurs que li diu: presenta’t, no importa si després no vols fer res. Els sindicats intenten tan sols presentar moltes candidatures i aconseguir moltes persones delegades al comitè d’empresa.
4. Com que la llei atorga una serie de privilegis a les persones escollides, moltes de les persones candidates es presenten a les eleccions per tal d’obtenir aquestes prebendes: crèdit horari, estabilitat al lloc de treball, llibertat de moviments.
5. Per atraure votants, els sindicats necessiten un programa i fer una campanya. El programa és sempre una promesa a la qual es deixa per demà allò que caldria ser aconseguit avui. A més a més, pots comprovar que tots els programes prometen el mateix: drets, democràcia, etc. És ben sabut que una vegada aconseguit el càrrec, el programa és deixat a un costat.
6. Les eleccions impliquen una lluita bruta i immoral entre sindicats. Les diferents centrals intenten a tota costa evitar la presentació de candidatures rivals. Per això les persones candidates són pressionades per a què renunciïn, les llistes vigilades per a impugnar-les, i el procés revisat per a fer-lo caure. A aquests sindicats no els interessa la democràcia, la pluralitat d’opinions, la presentació d’opinions diverses, sinó la destrucció del rival.
El dia de les eleccions
1. A la jornada electoral assistiràs a l’espectacle de veure apoderats, interventors i supervisors sindicals passejar pels diferents serveis i centres de treball, caçant votants. Aquest dia es daura la píndola a la persona treballadora. Se li recorden passats favors fets, i els què encara pot rebre: trasllats de lloc, promoció, carrera professional, accés a cursets i hores extres, etc. És el dia en què per mitjà del somriure, de l’agafada de braç i de la invitació a la cervesa, els sindicalistes electorals confraternitzen amb el currante.
2. A la jornada electoral, si et decideixes anar a votar, sentiràs l’estranya sensació d’estar realitzant un ritual buit, mancat de sentit. És com anar a missa sense ser persona catòlica. Les motivacions pel vot, són d’allò més diverses. Unes persones voten perquè cal votar; altres per a veure què passa; altres per a escaquejar-se una estona de la feina; altres voten per a no quedar malament amb fulano o zetano; altres per por a perdre les seves posicions privilegiades. I molt poca gent, por no dir ningú, pensa que està escollint les persones que et representin laboralment. Hi ha a més a més, una pila de gent que no vota Perquè?
Després de les eleccions
1. Perquè mitjançant les eleccions no esculls les persones que et representen. En votar el què fas és atorgar poder a una persona per a què decideixi en el teu nom. Tu no pots controlar la persona delegada, no pots exigir-li que compleixi el programa, ràpidament oblidat. La llei atorga a la persona delegada al comitè d’empresa poder per a negociar, signar i imposar la seva voluntat a la persona treballadora; per la posició que ocupa fa amistat amb caps, directius i capatassos; aconsegueix mà per a endolls, pasterades i esbandides. La persona delegada és una especialista que aprèn normativa i lleis, que t’explica allò que està bé i que està malament d’acord amb la llei. I has vist tu alguna vegada que la llei et beneficii?
2. La teva persona delegada, a més a més, si està enquadrada en un sindicat, és controlada per l’organització a la qual pertany, que s’afanyarà a treure-li els seus recursos (hores d’alliberament), per a atorgar-les als caps sindicals. Aquests caps estan molt per sobre de les teves petites necessitats (salaris, torns, mobilitat, uniformes, calçat,…) i es dediquen a qüestions d’alta política: pactes, reconversions, grans acords passen per les seves mans. I gracies a aquestes persones, cada any que passa hi ha nous retrocessos. Hi ha por, submissió i acomiadaments.
3. El procés electoral està muntat per a què una vegada hagis votat, et callis. Tu pintaràs molt poc davant la persona delegada, davant el comitè d’empresa i davant el sindicat, que només desitja que li votis, que no els donis problemes i que paguis la quota. Amb la qual cosa aprens que cal ser persona passiva, que protestant només aconsegueixes fer-te una persona antipàtica, i que el millor és dedicar-te als teus assumptes. I una vegada t’han domesticat, els sindicats et tiren en cara que no t’interessa res, que no participes, i que per això aquests no aconsegueixen resultats.
4. Malgrat tot, hi ha persones delegades honrades, i comitès d’empresa que intenten fer bé les coses i lluitar pels drets de la gent treballadora. Però el fet és que hi ha una separació, una divisió entre la persona treballadora que fa la seva feina, i la delegada que està alliberada o que disposa d’hores sindicals. Tu no t’acabaràs de fiar d’una persona delegada que no saps a què dedica el seu temps, i a la que veus a reunions de les quals t’enteres de molt poc; i aquesta persona no es fia de tu, perquè et veu persona egoista, passiva, inclinada a les teves coses, ignorant d’una pila de problemes i limitada al teu propi punt de vista. Els xocs són inevitables. Perquè la persona delegada combativa està sola: res pot contra la patronal i els seus recursos, ni contra els sindicats, ni contra les persones delegades al comitè d’empresa corruptes. Ràpidament es crema i aprèn la lliçó: o es corromp, o perd l’entusiasme, o dimiteix.Desenganya’t: Superman no existeix.
5. Aleshores, si les eleccions no valen per a què la teva veu se senti, per a què serveixen? Les eleccions sindicals serveixen per a assignar la representativitat dels sindicats a nivell estatal. Així, cada vot rebut serveix per a què aquests sindicats obtinguin l’etiqueta de ser representatius o majoritaris. Gràcies a aquesta falsa etiqueta, el govern i la patronal reparteixen centenars de milions d’euros anuals en subvencions directes i indirectes (pagament de cursos, projectes, empreses, alliberaments, subvencions monetàries, locals, fungibles,…). Aquestes subvencions serveixen per a nodrir una casta de sindicalistes professionals, la missió principal de la qual en aquesta vida és no perdre la poltrona. I per tal d’això, pacten el què faci falta amb qui els paga.
6. Hi ha un últim punt que rellueix després de les eleccions sindicals: el vot no és secret. En primer lloc, se sap qui vota i qui no vota. La persona delegada al comitè d’empresa sabrà si t’has abstingut, i en conseqüència, et tractarà amb menys benevolència que si sí votes. En segon lloc, després de les eleccions les persones delegades al comitè d’empresa sotmeten a un escrupolós escrutini els censos electorals, i els comparen amb els resultats obtinguts. Donat que cada sindicat controla quines són les seves persones potencialment votants (afiliació i simpatitzants), i qui són les seves persones potencialment enemigues (membres d’altres sindicats), poden quadrar els comptes i valorar si cada qual ha votat a qui ha de votar. Si votes en blanc, nul, o un altre sindicat diferent del teu, això s’acabarà sabent. Per tant cal denunciar la falacia del vot secret.
Quins interessos defensen les eleccions sindicals?
Les eleccions sindicals i tot l’actual sistema sindical de l’Estat Espanyol, defensen els interessos de les empreses. L’empresariat és qui manté econòmicament el sindicat (aquest paga locals i alliberaments). L’empresariat negocia amb una persona empleada seva que és la sindicalista. La persona sindicalista en el millor dels casos, fa el control de qualitat de l’empresa, procura que es compleixi la llei i assenyala a la persona empresària els defectes que ha de corregir. Però no és la persona que intenta aprofundir i obtenir el més i millor per a les persones treballadores. Això és així perquè la gent treballadora roman passiva i resignada, ja que la llei sindical i laboral obliga al silenci i a la impotència.
Què podem fer?
El primer, no col·laborar amb la farsa: no votar. Votar és un dret, però no és un deure. Si t’ofereixen ser persona candidata, no acceptis. Si ets persona delegada al comitè d’empresa, dimiteix. Però cal fer quelcom més. No n’hi ha prou amb queixar-se, com dir que tot està molt malament. Encara que que l’abstenció electoral sigui en molts casos superior al 50%, n’hi ha prou amb un percentatge mínim de votants (els vots de les persones ja delegades al comitè d’empresa i sindicalistes interessades en sortir, i de les seves amistats), per a què l’Estat reparteixi entre aquestes les seves subvencions. Una abstenció passiva beneficia els sindicats mal anomenats majoritaris. Per això és fonamental que tu et converteixis en la teva pròpia delegada, que tu t’organitzis amb la resta de persones de la feina, que tu parlis de quins són els teus problemes, que tu protestis, que tu decideixis… És precís que t’adonis que tu no ets culpable de tant malament com està el món, perquè les persones culpables són aquelles. Però si que ets responsable del què passa. Si no et mous, i calles faràs exactament el què aquelles esperen de tu.
Existeix un model alternatiu
És el model sindical de la CNT-AIT. La Confederació Nacional del Treball funciona a les empreses per mitjà de seccions sindicals, que depenent de la circumstància, són legalitzades, o són clandestines. Una secció sindical de CNT-AIT està formada per les persones afiliades de CNT-AIT, que reunides en assemblea debaten els seus problemes i decideixen les accions que han d’emprendre per a solucionar-los. No hi ha privilegis, ni alliberaments, ni subvencions ni poder en mans de les persones delegades de la CNT-AIT, ja que tota la capacitat de decisió passa per l’assemblea. Des del nostre punt de vista, no són necessàries ni les eleccions sindicals ni els comitès d’empresa per a fer sindicalisme. Aquesta secció sindical reb el recolzament i solidaritat de la totalitat de la federació, i presta la seva ajuda a altres seccions quan ho precisen.
Como ya sabe parte del movimiento libertario, desde hace varios años la CNT-AIT se enfrenta a un proceso de asfixia por parte de una organización que se dice anarcosindicalista y que también se hace llamar CNT. Los individuos y agrupaciones anarquistas que se sienten ajenas al anarcosindicalismo perciben esta situación con recelo, con escepticismo e incluso con cierta ironía, y piensan que es absolutamente decadente e irrisorio que en el Estado español existan “dos CNT” fruto de una “escisión”, que se tornan irreconciliables y que, además, se encuentran inmersas en una “batalla de siglas” en la que ambas pugnan por ostentar las históricas siglas, dejando así a un lado, los verdaderos problemas sociales y políticos a los que debería enfrentarse el anarquismo y el anarcosindicalismo.
Nos vemos en la necesidad de desmentir esta idea de una supuesta batalla de siglas y explicar qué es lo que sucede en el seno del anarcosindicalismo en el Estado español y a nivel internacional. Pero tratando de no abrumar a aquellas personas que leéis este comunicado, hemos evitado hablar detenidamente de todos los abusos, usos deshonestos de los acuerdos y la orgánica, atropellos, corruptelas y agresiones que se han cometido estos últimos años. Sólo hemos querido hablar de las cuestiones centrales, sin meternos en los detalles. Somos conscientes de que queda pendiente por nuestra parte un trabajo de visibilización de todas estas bochornosas e intolerables actitudes. Por tanto, la intención de este texto no es sumergir a quienes lo leen en un mar de datos, fechas y nombres, ya que hay harto material escrito que viene explicando desde el principio qué es lo que sucede con más o menos detalle. Un material que además se está recuperando para hacerlo más accesible a quienes tengan interés. Lo que se pretende con este comunicado es poner en situación al actual movimiento anarquista y lanzar unas cuantas reflexiones al respecto para que, si se estima conveniente, todxs lxs compañerxs puedan juzgar por sí mismxs lo que está sucediendo y tomar un posicionamiento ante ello.
La CNT-AIT siempre ha funcionado de manera asamblearia y horizontal, incluso en su estructura de confederación de sindicatos y como sección de la AIT. Esto significa que los Comités Locales, Regionales y Nacionales, que no son más que grupos de compañerxs que se encargan de coordinar las actividades en distintos niveles, no tienen ningún poder de decisión más allá de lo que acuerden lxs afiliadxs. Las decisiones que se toman en la Confederación parten directamente desde la base de los distintos sindicatos, y así se elevan las decisiones hasta el ámbito nacional. Para ello, todxs lxs militantes de la CNT-AIT tienen conocimiento y pueden participan (o así se fomenta y se potencia desde los propios estatutos) de todo lo que sucede a nivel confederal. Si estos Comités fueran quienes toman las decisiones por el resto de los sindicatos y militantes, estaríamos ante una estructura vertical y autoritaria que nada tiene que ver con los principios de la horizontalidad y la no delegación del anarquismo y el anarcosindicalismo.
Es su objetivo, adueñarse del poco patrimonio del que aún dispone la CNT-AIT, sus locales, para poderlos vender y seguir pagando las tarifas y dietas de sus profesionales del sindicalismo, sus amiguismos, sus corruptelas y todos sus vergonzosos gastos (que además trataron y en parte consiguieron ocultar).
ACTUALIZACIÓN CONFLICTO EMPRESA “THE ADELANTE HOUSE”
Desde que se inicio el conflicto con la empresa The Adelante House, no hemos parado de recibir apoyo de toda la organización desde el ámbito local y hasta el internacional.
Coincidiendo con la Semana Internacional de Lucha contra la empresa The Adelante House y después de que ésta no se presentara al acto de conciliación, la citada empresa deja de promocionar su establecimiento de lujo en las redes sociales .
A principios de diciembre de 2020 la empresa abona a nuestra compañera la nomina del mes de mayo de 2020, quedando por pagar el finiquito.
Actualmente The Adelante House vuelve a estar muy activa en las redes sociales pareciendo olvidar el conflicto que tiene con nuestra compañera.
SOV DE LA MARINA ALTA no descansa, seguimos con nuestra estrategia de Boicot en redes sociales y futuros piquetes informativos cuando la situación sanitaria Covid 19 nos lo permita.
Se pueden mandar mensajes de solidaridad con nuestra compañera a los siguientes teléfonos y enlaces de internet:
THE ADELANTE HOUSE:
BASTA DE APROVECHARSE DE LAS TRABAJADORAS. BASTA DE JUGAR CON SU SALUD Y SU SUSTENTO. SI TOCAS A UNA NOS TOCAS A TODAS.
Comunicat de la Secció Sindical de la CNT-AIT a Benissa Impuls
El passat 28 de Gener, eixia a la llum la consecució del Pre-Acord entre Benissa Impuls S.A.M. i el Comité d’Empresa, el qual afecta tres llocs de treball i als possibles treballadors i treballadores malalts per problemes oncològics. Per fi veiem alguna concreció a tantes i tantes hores sindicals de lliure disposició i a tant assessorament professional d’alliberats sindicals que viuen de les subvencions que cobren! Hores lliures i subvencions que paguem entre totes i tots!
Escoltàvem a Radio Litoral les impressions del president del consell i, sobretot, les de dues persones que encapçalen la llista del CIBE, les quals, plens de goig i brollant l’entusiasme, iniciaven la campanya electoral (municipal/sindical), manifestant autocomplacientment la felicitat que els embargava pel Pre-acord signat.
La secció sindical de la CNT-AIT, després del pertinent requeriment a l’empresa seguint la legislació referent als drets sindicals, ha tingut accés a l’esborrany d’acta de la reunió de la comissió de relacions laborals celebrada al darrer estiu. En aquesta s’evidencia que el comité d’empresa no està informant les treballadores i treballadors de les negociacions amb l’empresa. L’acta no té desperdici, ja que es posa negre sobre blanc de manera clara com la tasca que li assigna la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) i es pressuposa al comité d’empresa no està complint-se en absolut. Des d’aleshores res ha canviat.
És cridaner que, des de la presentació de la proposta de millora feta per l’empresa a maig de 2020, les úniques reunions informatives, sectorials o per grups en evitació de conglomeracions, paradoxalment han sigut les organitzades per l’empresa quan qui hauria d’informar de totes les converses és el comité d’empresa.
Cap reunió informativa general, sectorial o grupal, cap convocatòria en cap tauler d’anuncis, cap informació oberta i clara a les persones treballadores per saber quins llocs es milloraven i perquè, cap informació de les fitxes realitzades….
Un pre-acord signat en la penombra i a l’esquena dels treballadors i treballadores podrà ser beneficiós o no, però mai serà participatiu. Tot indica que estem davant d’un acord cuinat en el si del CIBE i que sols afecta tres llocs de treball dins l’empresa. Podem dir que hem rebut ja queixes de persones treballadores d’aquests tres llocs que ni estan contents ni saben que és el que finalment s’ha acordat, tenint sols la informació publicada per l’empresa com a única font.
Aquesta evidència referent a la manca d’informació la corrobora i subscriu la secció de CNT-AIT, en carn pròpia i per partida doble a més (després anirem al detall d’això precisament).
Deia un dels membres del CIBE, també del comité d’empresa, que, malauradament no s’havia aconseguit reduir la jornada laboral, equiparant-la amb el personal directament contractat per l’Ajuntament. Anem a fer un apartat en aquest tema. Com és sabut la CNT-AIT està per la reducció de la jornada laboral, sense minvar les retribucions. Abans del decret del govern del senyor Rajoy, a Benissa Impuls es feien precisament 7 hores. Va ser amb aquest decret com és va vorer augmentada la jornada. Els Sindicats reaccionaren i convocaren vaga general. Aquella vaga va ser secundada, entre altres, pels afiliats de la secció de CNT-AIT, però resulta cridaner que no podran dir el mateix alguns dels que actualment componen el comité d’empresa i/o diuen ser els defensors de la jornada de 7 hores. Alguns d’aquests actuals baluards de les 7 hores deixaren amb el cul a l’aire als que secundaren la vaga en la defensa, legal i legítima, de la reivindicació. Alguns d’aquests increparen al piquet de la CNT-AIT o, inclús, l’acusaren de sabotejar els camions de l’empresa.
Quan es munta una candidatura per a unes eleccions sindicals no es miren aquestes coses. No hi ha cap tipus de protocol. Els sindicats subvencionats simplement apunten a la gent i com més gent més vots per a rebre més privilegis. Tampoc es regula la doble militància, permetent que els membres d’un partit polític que estiga en un govern municipal siguen al mateix temps membres del comité d’una empresa municipal de la mateixa localitat. La seua fam de diners i el seu descontrol, provoquen situacions com aquestes i així ens va la cosa. En aquesta conjuntura la presa de decisions està viciada i aquestes mai poden ser encertades. Exemple: la dinàmica del comité d’empresa d’alimentar el personalisme i enfrontar a uns contra els altres dins d’una mateixa empresa pública, podrà, a canvi de sacrificar el bon ambient al tall i durant un temps, donar-te uns vots i representativitat, però res més. La política negociadora de “denunciar-ho tot” sistemàticament comporta problemes. Més concretament i tornant a la reducció de la jornada laboral, una denúncia d’un dels membres del comité ha resultat rebutjada per la justícia, sentència de la qual s’aclareix palmàriament la diferència entre el personal depenent de l’Ajuntament i el de la mercantil de l’Ajuntament. Ara alguns ens diran que aquesta no era la intenció del comité, però aquest ha sigut el resultat. Un resultat que aboca a tots els treballadors i treballadores de Benissa Impuls a continuar amb la jornada de 7,30, gràcies a tot açò.
No contents amb això, ara la darrera novetat en la política del comité d’empresa, és fer creure a alguns treballadors i treballadores que deuen fer, unilateralment, mitja hora menys. Diem unilateralment, perquè mentre no hi haja un acord amb o del consell, qualsevol iniciativa d’aquest tipus no pot anomenar-se com a consensuada. En aquest sentit, com el comité sap, a banda de la sentència judicial, hi ha un acord del consell d’administració que precisament va en el sentit contrari, però ahí està el comité per a pressionar el que calga amb l’objectiu que les persones treballadores incomplisquen el seu horari, i després si hi ha conseqüències desagradables per a aquestes, sempre haurà temps de dir que tota la “culpa” és dels que sí que compleixen o de l’empresa o dels seus treballadors tècnics, tot en una empresa recordem pública. En tot cas, més llenya al foc. Un foc encés una vegada i una altra per qui té un gran interés en què la flama de la confusió i del personalisme continue encesa per a aconseguir la pretesa “guerra de bàndols”, que garanteix uns vots. Patètic!
És més fàcil clavar un vot a l’urna que secundar una vaga, però si en realitat es vol una reducció o portar qualsevol justa reivindicació a bon port, la pròxima vegada, quan hi haja convocada una vaga general, cal estar més actius i, per suposat, secundar-la per molt domesticada que semble i per molts dies de vacances que es tinguen disponibles (la informació i estadístiques de qui secunda i qui no o quants ho fan arriben al govern l’endemà de la realització de la vaga). A propòsit d’això, no seria d’estranyar que abans no es torne a la jornada de 8, perquè és evident que la reforma del senyor Rajoy no la tomba ni el govern “social-comunista” del senyor Sánchez. El de sempre: perilla l’economia.
Arribats a aquest punt, caldria preguntar-se quin seria l’objectiu i el paper real del comité d’empresa. Què hi ha darrere realment de la transformació de Benissa Impuls, promesa en el programa electoral del CIBE? Per què tant d’interès en confrontar unes persones amb altres? Quina és la finalitat de mal informar a les treballadores i treballadors?
No ho sabem. El que sí sabem i ve a col.lació de tot açò és aquell comunicat del Consell d’Administració de Benissa Impuls, publicat amb data 1/10/2018 i signat per tots els membres de tots els partits polítics de Benissa que formaven part del Consell amb l’única i més que rellevant excepció del regidor, aleshores, no adscrit. L’esmentat comunicat diu diferents coses, rescatem les següents:
1ª.- “Benissa Impuls és una empresa propietat de l’Ajuntament de Benissa. Un valor del nostre poble i un exemple de com la gestió municipal pot i ha de ser 100% pública”. Després de més de 20 anys d’existència, què falta feia recordar una obvietat com aquesta? Ho deixem ahí. Cadascú que traga les seues pròpies conclusions.
2ª.- Es notifica una “filtració de documentació confidencial, com ara les nòmines d’algunes de les persones que treballen en l’empresa o de l’informe de la inspecció de treball posterior a una denúncia presentada contra l’empresa”. Lògicament, aquesta secció sindical es reserva el dret a iniciar totes les accions oportunes per esclarir un presumpte delicte contra un dret fonamental dels treballadors i treballadores, donat que ni el Secretari de la Federació Comarcal de Serveis Públics de l’UGT, ni el Comité d’Empresa amb “majoria absoluta”, estranyament, sembla han tingut res a dir o fer al respecte durant tot aquest temps.
3ª.- “… Des de Benissa Impuls es vol assenyalar que la pràctica totalitat del Consell d’Administració de la mercantil té molt clar que aquest òrgan no és un espai de batalles polítiques entre els diferents grups. Per aquesta raó, des del propi Consell, es vol manifestar la nostra disconformitat a partir dels últims fets negatius dirigits contra l’empresa…” Fets negatius dirigits contra l’empresa municipal? Qui dirigeix aquesta acció contra els interessos de l’empresa 100% pública? El regidor no signant i, ara, paradoxalment gràcies a 240 vots d’un total de 8.634 electors i a un acord d’investidura adoptat amb el beneplàcit per activa o passiva de tots el partits signants, responsable de la cartera de la mercantil? D’això mateix sembla que estaríem parlant? D’aconseguir un grapat de vots que garantisquen continuar tenint la clau de la governabilitat?
I ara, si us sembla bé, esperant no cansar-vos en uns moments tan dramàtics com els presents, anem a la doble desinformació que abans esmentàvem i de la que som objecte com a treballadors de l’empresa organitzats a la Secció de CNT-AIT. En Juliol i Agost de 2017 vam prestar atenció a les entrevistes al Secretari de la Federació Comarcal de Serveis Públics (SFCSP) de l’UGT, publicades en un mitjà digital local. A aquest respecte, amb relació a la denúncia d’UGT contra l’Ajuntament de Benissa i Benissa Impuls S.A, la Secció Sindical, el 25 de setembre de 2017, va publicar un comunicat que va quedar sense resposta.
Qui calla atorga. Què ha passat amb aquella denúncia del SFCSP de l’UGT en matèria d’una possible vulneració de la LOLS? Va existir? Sembla que les poques persones que la vam poder llegir, el mitjà digital benisser que va tenir accés a aquesta i pocs “escollits” més. No poden dir el mateix el conjunt de treballadors i treballadores de Benissa Impuls que, en teoria, “representava” el SFCSP del sindicat que ostentava la “majoria absoluta” al comité d’empresa. Això és una demostració més de transparència!
Pel temps que ha passat des de l’anunci de la presentació de la denúncia (agost 2017), podem pensar que ha resultat retirada o arxivada, doncs la Inspecció de Treball no tenim constància que s’haja presentat a les dependències de l’empresa per a estudiar cap cosa en aquesta matèria. Per això, la Secció Sindical de CNT-AIT de Benissa Impuls actuarà en conseqüència, donat que els seus drets sí que han sigut xafigats per qui, teòricament, invoca la LOLS sols quan presumptament li pot afectar i no quan sembla participa activament en la vulneració. Estem relativament tranquils, ja que és qüestió de temps que la secció de CNT-AIT a Benissa Impuls torne a participar en les reunions del Comité d’Empresa o tinga veu en la Comissió de Relacions Laborals, creada aquesta última precisament amb motiu de la revisió i actualització dels llocs de treball. De fet, si és cert l’anunci de voler abastar un conveni col.lectiu propi, amb més motiu encara. A no ser que el comité d’empresa vulga seguir vetant a qui ni rep subvencions ni es presenta a eleccions. Negant-nos a nosaltres el dret, se’l nega el mateix comité. Per tant, més prompte que tard, la Secció de CNT-AIT exercirà, altra vegada, la funció de la qual mai s’havia d’haver vist privada.
Primer, ens fan fora a la secció de les reunions del comité d’empresa a on tenim dret a participar (canal sindical de representació) i, després, no informen a TOTS els treballadors i treballadores de les negociacions que estan portant-se (canal unitari), doble privació, doble irregularitat. En fí, tot al seu temps… Ara toca gaudir del meravellós preacord del qual el CIBEimpuls està tan orgullós i vorer en quants vots es tradueix! Estem expectants. Comença la campanya electoral. Silenci, llum, focus, acció!
Secció Sindical de la CNT-AIT en Benissa Impuls
“Si ningú treballa per tu, que ningú decidisca per tú!”