SOV DE LA MARINA ALTA DE LA CNT-AIT

Carlos Bejarano, de 37 años, murió tras sufrir una detención violenta el 12 de septiembre en Mairena del Aljarafe, Sevilla. Su padre, Ángel, ha denunciado a la Guardia Civil por homicidio y ha publicado en redes sociales el vídeo de la tremenda brutalidad policial que grabó durante la detención.

Soy Ángel Bejarano Romero dni 28417098T. El 12/09/22 mi hijo Carlos de 37 años fue reducido por la guardia civil en la puerta de mi casa de manera brutal y falleció como consecuencia de ello el día 19. Los videos que veis al ver como lo reducían brutalmente son grabados por mi. pic.twitter.com/vZyi6MkOLq

— Ángel (@AngelB1951) November 8, 2022

En el vídeo se observa a cuatro agentes de la Guardia Civil inmovilizando a Carlos con una violencia desmedida. Uno de ellos mantiene en todo momento una fuerte presión sobre el cuello del detenido, rodeándolo con el brazo derecho y ayudándose con el izquierdo para estrangularlo hasta asfixiarlo, mientras él emite sonidos guturales tratando de respirar sin éxito, inmovilizado boca abajo, esposado, y con su cuerpo aplastado contra el asfalto por tres guardias civiles.

También se escucha cómo una persona pide en varias ocasiones que dejen de grabar. En la escena sólo estaban los agentes de la Guardia Civil que intervinieron y miembros de la familia de Carlos, que llamaron a emergencias tras una disputa familiar. Se puede adivinar fácilmente quién quería que Ángel dejara de grabar el impactante vídeo.

Carlos sufrió una parada cardiorrespiratoria como consecuencia de la asfixia a manos de los agentes. Esto es más que evidente al ver las imágenes, por mucho que ahora los medios de comunicación se empeñen en blanquear la execrable actuación policial.

En las imágenes emitidas en televisión también se observa cómo el Guardia Civil que lo estrangula intenta después reanimarlo mediante maniobras de resucitación mientras Carlos está clínicamente muerto. Después fue atendido por personal sanitario, trasladado al hospital y mantenido vivo, en coma, durante una semana más.

La ambulancia tardó demasiado en llegar y no contaba con personal médico ni instrumental de soporte vital, por lo que no era la indicada para tratar una parada cardiorrespiratoria. La nefasta gestión política de las emergencias y el desmantelamiento de la sanidad pública garantizaron la peor de las atenciones posibles a la víctima, pero ésa es otra historia.

El padre de Carlos, además de denunciar a la Guardia Civil por homicidio, se queja de que no le entregan los resultados de la autopsia cuando los solicita. No interesa que se conozca esta información, pues sería decisiva a la hora de una posible condena, además de inflamar el rechazo social contra la cruenta forma de actuar de la Guardia Civil.

También señala que su hijo fue golpeado con porras extensibles de acero durante la detención. Estos temidos instrumentos de tortura hasta hace poco se consideraban ilegales debido a su potencial letalidad, aunque su uso por antidisturbios contra manifestantes desarmados siempre ha sido denunciado como algo habitual. El gobierno del PSOE y Unidas Podemos invirtió 2 millones de euros de dinero público en generalizarlas en la Policía en 2021. Desde el Ministerio del Interior indican que no se debe golpear con ellas en la cabeza y la columna vertebral, lo que recuerda a las recomendaciones para disparar balas de goma indirectamente, que tantas veces han sido incumplidas provocando daños irreversibles a manifestantes pacíficos. No tardaremos en ver cómo se llevan a alguien por delante con una de estas malditas porras.

Para detener a alguien no es necesario apalearlo y estrangularlo. Y la Guardia Civil debería saberlo. Cuando alguien inmovilizado boca abajo mediante una fuerte presión en cuello y tórax emite sonidos guturales, es porque se está muriendo. Y la Guardia Civil debería saberlo. ¿Acaso no lo sabían?

La muerte de una persona a manos de un cuerpo policial es un hecho gravísimo, despreciable, al que tristemente parece que la sociedad española está acostumbrándose. Todavía no nos hemos recuperado del impacto de las 23 personas muertas en la frontera de Melilla bajo custodia policial. Tampoco ha habido consecuencias políticas, destituciones, disculpas ni nada en absoluto, pese a las brutales imágenes donde se observa el trato inhumano que reparte la policía con fatales resultados. Sólo asquerosas excusas y justificaciones de un gobierno que se autodenomina progresista y socialista, mientras sus cuerpos de seguridad vulneran sistemáticamente los Derechos Humanos con auténtico tufo fascista y racista.

Ojalá nos equivoquemos, pero todo apunta a que el de Carlos será un caso más en la larga lista de actuaciones policiales violentas que quedan impunes en el estado español. Nos espera un largo juicio intoxicado mediáticamente y sin apenas consecuencias. Un lavado de cara superficial que de seguro obviará la causa del problema: La existencia de cuerpos armados con total libertad para usar su violencia impunemente contra la población.

No podemos hacer menos que mostrar nuestra más enérgica repulsa a este nuevo abuso policial con resultado mortal. Exigimos el fin de la violencia policial y el cese total e inmediato de los agentes que intervinieron en la detención de Carlos Bejarano, así como la dimisión de la Directora General de la Guardia Civil María Gámez y el Ministro del Interior Fernando Grande-Marlaska.

Basta de violencia policial. Basta de impunidad.

Conflicte sindical a la mansió privada de Strancally Castle

(English version at the end. Versión en castellano más abajo)

Els propietaris adinerats del castell de Strancally, a Irlanda, s’enfronten a una llarga llista de reclamacions presentades per treballadores del seu servei domèstic i de manteniment.

Les reclamacions són les següents:

• Acomiadament nul.
• Absència d’algunes nòmines.
• Quantitats abonades no reflectides a les nòmines.
• Deducció il·legal de salaris.
• Impagament de quantitats degudes.
• Impagament de quantitats de preavís d’acomiadament.
• Hores extres obligatòries per sobre del màxim permès.
• Absència de descans setmanal apropiat.
• Contracte de treball que conté informació falsa o enganyosa.

Les treballadores, recolzades pel sindicat llibertari de la Marina Alta, denuncien que van patir l’acomiadament per sol·licitar una revisió salarial i queixar-se per la sobrecàrrega de treball que patien a la mansió privada, i han anunciat que lluitaran per aconseguir la seua readmissió al lloc de treball.

La confederació anarcosindical CNT-AIT i les organitzacions germanes de l’Associació Internacional de Treballadors han mostrat la seua solidaritat amb les treballadores en lluita, i han notificat a l’empresa l’obertura de conflicte sindical i l’inici d’accions de suport. L’associació obrera Organise, amb base a Irlanda, també ha mostrat públicament el suport a les reivindicacions.

Els inspectors de la Comissió de Relacions Laborals irlandesa (WRC) ja han confirmat l’existència d’irregularitats a les nòmines, i han certificat que el pagament de les hores extres es va fer incomplint la llei de salaris irlandesa (Payment of Wages Act).

L’empresa familiar dels propietaris del castell haurà de facilitar les nòmines no lliurades a les treballadores i regularitzar els seus salaris i impostos, i ha iniciat un procés de revisió dels pagaments a la seua nombrosa plantilla de treballadors “domèstics”.

En un acte més de prepotència, els poderosos propietaris de Strancally Castle, Gianni i Michael Alen-Buckley, han contractat un advocat que planteja un recurs a les queixes de les treballadores al·legant que són «infundades», de manera que la resta de les reclamacions de les treballadores queda pendent dadjudicació per part de la Comissió de Relacions Laborals.

Gianni Alen-Buckley, nascuda Giancarla Maria Gerarda Forte, i el seu marit Michael s’enfronten a l’acció obrera autoorganitzada de les anarcosindicalistes, que han dedicat més d’un segle d’història a lluitar contra el capitalisme i per una societat lliure d’explotació.

https://www.youtube.com/@cnt-aitmarinaalta8217

Ací teniu l’enllaç al canal de Youtube de la CNT-AIT de La Marina Alta amb informació complementària sobre el conflicte.

=====================================

Conflicto sindical en la mansión privada de Strancally Castle

(English version at the end)

Los adinerados propietarios del castillo de Strancally, en Irlanda, se enfrentan a una larga lista de reclamaciones presentadas por trabajadoras de su servicio doméstico y de mantenimiento.

Las reclamaciones son las siguientes:

• Despido nulo.
• Ausencia de algunas nóminas.
• Cantidades abonadas no reflejadas en las nóminas.
• Deducción ilegal de salarios.
• Impago de cantidades adeudadas.
• Impago de cantidades de preaviso de despido.
• Horas extras obligatorias por encima del máximo permitido.
• Ausencia de descanso semanal apropiado.
• Contrato de trabajo que contiene información falsa o engañosa.

Las trabajadoras, apoyadas por el sindicato libertario de la Marina Alta, denuncian que sufrieron el despido por solicitar una revisión salarial y quejarse por la sobrecarga de trabajo que sufrían en la mansión privada, y han anunciado que lucharán por conseguir su readmisión en el puesto de trabajo.

La confederación anarcosindical CNT-AIT y sus organizaciones hermanas de la Asociación Internacional de Trabajadores han mostrado su solidaridad con las trabajadoras en lucha, y han notificado a la empresa la apertura de conflicto sindical y el inicio de acciones de apoyo. La asociación obrera Organise, con base en Irlanda, también ha mostrado públicamente su apoyo a las reivindicaciones.

Los inspectores de la Comisión de Relaciones Laborales irlandesa (WRC) ya han confirmado la existencia de irregularidades en las nóminas, certificando que el pago de las horas extras se realizó incumpliendo la ley de salarios irlandesa (Payment of Wages Act).

La empresa familiar de los dueños del castillo tendrá que facilitar las nóminas no entregadas a las trabajadoras y regularizar sus salarios e impuestos, y ha iniciado un proceso de revisión de los pagos a su numerosa plantilla de trabajadores «domésticos».

En un acto más de prepotencia, los poderosos propietarios de Strancally Castle, Gianni y Michael Alen-Buckley, han contratado a un abogado que plantea un recurso a las quejas de las trabajadoras alegando que son «infundadas», por lo que el resto de las reclamaciones de las trabajadoras queda pendiente de adjudicación por parte de la Comisión de Relaciones Laborales.

Gianni Alen-Buckley, nacida Giancarla Maria Gerarda Forte, y su marido Michael se enfrentan a la acción obrera auto-organizada de las anarcosindicalistas, que han dedicado más de un siglo de historia a luchar contra el capitalismo y por una sociedad libre de explotación.

https://www.youtube.com/@cnt-aitmarinaalta8217

Aquí teneis el enlace al canal de Youtube de la CNT-AIT de La Marina Alta con información complementaria sobre el conflicto.

=====================================

Union dispute in Strancally Castle private estate

The wealthy owners of Strancally Castle in Ireland are facing a long list of demands from their domestic and maintenance workers.

The demands are as follows:

• Unfair dismissal.
• Absence of certain payslips.
• Amounts paid not shown in the payslips.
• Unlawful deduction of wages.
• Non-payment of salaries.
• Non-payment in lieu of notice.
• Mandatory overtime above the maximum allowed.
• Lack of proper weekly rest period.
• Core terms of employment containing false or misleading information.

The workers, supported by the libertarian union of the Marina Alta region in Spain, claim that they were fired for requesting a salary increase and for raising the issue of excessive overtime on the private estate, and have announced that they will fight for reinstatement.

The anarcho-syndicalist confederation CNT-AIT and its sister organizations of the International Workers’ Association have shown their solidarity with the struggling workers, and have notified the company of the initiation of an official union dispute and the organization of a range of solidarity actions. The Irish-based Organise workers association has also shown its support for the workers’ demands.

Inspectors from the Irish Workplace Relations Commission (WRC) have already confirmed payslip irregularities, certifying that the payment for overtime was made in breach of the Irish Payment of Wages Act.

The family company of the owners of the castle will have to facilitate the pay slips not delivered to the workers and regularize their salaries and taxes, and has begun a process of reviewing the payments to its large number of «domestic» workers.

In a further act of arrogance, the powerful owners of Strancally Castle, Gianni and Michael Alen-Buckley, have hired a lawyer who is appealing against the complaints of the workers, alleging that they are «not well founded», so the rest of the workers’ demands are pending adjudication by the Workplace Relations Commission.

Gianni Alen-Buckley, born Giancarla Maria Gerarda Forte, and her husband Michael are facing the self-organized working class action of anarcho-syndicalists, who have dedicated more than a century of history to fight against capitalism and for a society free of exploitation.

https://www.youtube.com/@cnt-aitmarinaalta8217

Check the link to CNT-AIT La Marina Alta union YouTube channel with additional information on the dispute.

=====================================

El Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de la Marina Alta comença un servei d’assessoria jurídica-laboral.

Tindrà lloc l’últim dilluns de cada més de 5 a 7 de la vesprada al local de l’Ateneu Popular, carrer la Lluna n° 47, a la localitat de Pedreguer. Pots cridar al 633861566 o enviar un correu electrònic a lamarinaalta@cntait.org o senzillament vindre dins l’horari ja que no necessites cita prèvia.

La primera assessoria serà el proper dilluns 26 de setembre. Tambe pots contactar amb el sindicat quan ho necessites que ja trobarem la manera de tirar-te una mà.

El camping de Colera acusa a CNT-AIT d’amenaçar de mort a qui no s’uneixi a la causa del sindicat

L’u de juliol, l’administrador de l’empresa Arijan Colera SL, que és la mateixa persona que l’alcalde de Colera, va signar una carta d’acomiadament contra l’únic representant sindical a l’empresa, sense cap expedient per a cercar la veritat, acusant-lo d’amenaçar a companys de feina (1) amb un «te voy a matar» perquè no el recolzava en les reivindicacions laborals.

Al camping Sant Miquel, del poble de Colera, cada any recluten treballadors i treballadores sense respectar els seus drets legals. L’empresa no sol donar d’alta a part dels treballadors en temporada baixa o a l’hivern a la Seguretat Social, i en temporada d’obertura als clients imposa jornades de 12 hores diàries per 6 dies la setmana.
Al mes d’abril d’enguany es va constituir una secció sindical de CNT-AIT a l’empresa per a representar i defensar els treballadors afiliats, enfront de l’actitud poc honrada de la Patronal.

Malauradament aquest empresari no ha volgut acordar el més mínim que se li ha demanat: Un contracte que cobreixi tots els mesos de feina i un horari de 40 hores setmanals. Les seves negatives ja han portat a presentar 5 denuncies a Inspecció de Treball contra l’empresa.
Després de setmanes d’intents de negociació per la secció sindical, el 29 de juny l’empresari va denegar el dret a posar informació sindical al taulell d’anuncis, va utilitzar el seu «dret reservat d’admissió» i va desafiar l’autoritat policial denegant el full de reclamacions a tothom qui no li agrada.

Arran d’aquest incident que té la corresponent denuncia, l’empresari ha represaliat el treballador entrant per la força al bungalow on vivia per la feina, llençant-li les seves coses al carrer, i finalment acomiadant-lo amb un pretext sense sentit.

Més informació en

https://colera-santmiquel.cntfigueres.org

A Figueres, el 4 de juliol de 2022

Lo de l’Ajuntament de Pedreguer amb la Brigada de Neteja d’Edificis Municipals ja toca el límit del surrealisme laboral. De tindre una brigada de 14 netejadores abans d’acabar el curs escolar ha passat a començar la primera setmana de juliol amb quatre companyes només.
Tot açò es degut a la finalització de tots els contractes temporals, cosa fins ahí quasi normal. Però també es deu a l’obsessió del consistori per mantindre a algunes netejadores amb l’infame contracte de fixes-discontínues quan és més que evident que fan falta, molta falta. Els edificis i locals no disminueixen per molt que en una reunió ja llunyana així se’ns diguera. Al contrari, a l’estiu la càrrega de treball augmenta per les festes, campus, escoles d’estiu i events variats.
Per subsanar la lamentable situació creada pel mateix Ajuntament de Pedreguer no se li ocurreix al mateix altra cosa que buscar voluntàries entre la mermada plantilla per realitzar hores extra a un preu que fa riure. I que no ens diga que el preu l’han tret del conveni de neteja d’edificis públics que nosaltres ja fa anys que el coneguem de memòria i sabem de sobres que prohibeix exprésament realitzar hores extra.
La solució a este problema endèmic creat per l’empresa no és altre que convertir en fixes a les fixes-discontínues, amb la qual cosa la plantilla no tindria que anar bregant amb una càrrega de treball excesiva i una precarietat intolerable. La Brigada de Neteja necessita solucions serioses i no remendos que no porten enlloc.

Per l’assemblea de la secció sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer.

ESCRIT DE LA SECCIÓ SINDICAL DE LA CNT-AIT A L’AJUNTAMENT DE PEDREGUER

Ignorem per quin motiu la petició de reunir-se amb l’alcalde de Pedreguer feta per la delegada de la secció sindical de la CNT-AIT en l’Ajuntament no ha estat atesa després d’haver passat més de quatre mesos des de que va ser presentada en el registre municipal.

Tot i que l’esmentada reunió, o no-reunió, hauria d’entrar dins de la normalitat més rutinària en les relacions entre l’empresa i el nostre sindicat sembla que no és així. De fet, la nostra delegada fou contactada per la companya funcionària que porta l’agenda de l’alcaldia per esbrinar els motius de dita reunió i després de ser-ne informada no n’hem sabut res més. Amb els mesos que han passat sembla que la instància presentada per la delegada ha anat a parar a la paperera.

L’actitud de l’Ajuntament deixa en la més completa indefensió a les afiliades i afiliats a la CNT-AIT que treballem a l’Ajuntament de Pedreguer, ja que legalment la secció sindical és la forma orgànica d’organitzar-nos en el nostre lloc de treball i la delegada de la secció és la nostra legítima representant davant l’empresa. És per això que fem pública denúncia d’un fet que considerem molt greu i que vulnera els drets fonamentals d’una part dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Considerem més que raonable que quan una representant sindical dels empleats municipals demana una reunió amb el nostre alcalde se li conteste i se li done dia i hora per a exposar el que l’assemblea de la nostra secció sindical haja considerat oportú.

Darrerament estan passant, o haurien d’estar passant, coses de cert interés per a tota la plantilla de l’empresa com pot ser l’eterna redacció de la RLT que una part molt significativa de les treballadores està esperant des de ja fa massa temps per regularitzar la seua situació i assolir certa tranquil·litat laboral. També estem entrant en els plaços marcats pel govern de l’estat per a reduir la tassa de temporalitat en les administracions públiques tal com ordena la Llei 20/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’empleo públic, cosa importantíssima per a molts empleats municipals.

De tot açò no en sabem res per qué la representació unitària que per llei té dret a representar a tota la plantilla de l’Ajuntament no informa de res i si ho fa serà als seus afiliats o simpatitzants tot i que la legislació espanyola li dona la representativitat total i absoluta encara que els i les afiliades a CNT-AIT no els hagem votat i decidim organitzar-nos en l’altra forma de fer sindicalisme reconegut per la Llei Orgànica 11/1985 de 2 d’agost, de Llibertat Sindical, com és la creació de seccions sindicals dins les empreses per les afiliades a un sindicat i que són representades per una delegada sindical segons els estatuts del nostre sindicat.

L’assemblea de la secció sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer.

Maig de 2022

1r de Maig 2022. Els drets es conquisten lluitant

Una de les grans promeses dels partits del govern durant les passades eleccions generals va ser, al costat de la derogació de la llei mordassa, la derogació de la reforma laboral. Però com sol ocórrer quan guanyen les eleccions, allò promés s’oblida. La llei mordassa continua sent un instrument de repressió que persegueix i castiga la protesta social, i la reforma laboral a penes ha sigut modificada. La pujada salarial no compensa en absolut l’increment del cost de la vida i l’acomiadament els continua eixint barat a les empreses.

Reforma laboral després de reforma laboral, la tendència a sigut sempre anar a pitjor. Les condicions de treball empitjoren significativament any rere any. Cada vegada menys drets i cada vegada pitjors condicions de vida per a la classe treballadora.

En les últimes dècades, el treball a patit un procés ininterromput de precarització. I és sobre aqueixa precarització de la classe treballadora que l’economia creix, es desenvolupa la societat i uns quants es fan molt, molt rics.

Perquè aquesta deriva de precarització de les condicions de treball haja sigut possible, i no sols en l’estrictament laboral, també en el cultural i el social, ha sigut necessària al seu torn, una deriva en la consciència de la classe treballadora que ja no es qüestiona ni les institucions de l’Estat, ni el model econòmic capitalista.

A aquest canvi han contribuït les organitzacions i partits polítics d’esquerra que al llarg de tota la seua història, sempre han col·laborat amb l’Estat i les seues institucions. Els seus discursos en favor que l’Estat del benestar, el creixement econòmic i el model productiu capitalista són l’únic escenari possible, han sigut definitius per a esborrar de la consciència dels i les treballadores la seua històrica tradició de lluita en favor de destruir l’Estat i qualsevol institució basada en l’acumulació de capitals i l’explotació humana.

Es fuig del conflicte social perquè es considera que els interessos de l’obrer i del burgés són, en definitiva, els mateixos: mantindre el sistema productiu per a poder gaudir dels avantatges i els plaers de la societat de consum. No obstant això, quan es tracta de fer sacrificis és la classe obrera la que ha d’estrényer-se el cinturó i acceptar les retallades, els acomiadaments i els ajustos que siguen necessaris perquè les empreses continuen sent competitives en el mercat. Els beneficis empresarials només són possibles explotant i sotmetent a la classe treballadora, i és per aqueixa raó que la pau social és impossible i el conflicte es torna inevitable, com es va poder veure en les protestes que van esclatar el mes de novembre de l’any passat en el sector del metall de la província de Cadis, on la gent va eixir al carrer farta d’haver de sotmetre’s a condicions de treball abusives per a poder arribar a fi de mes, o com està ocorrent amb el sector del transport que no guanya ni per a cobrir costos, mentre els directius de les indústries de l’hidrocarbur engeixen les seues fortunes. El capitalisme, tant en l’econòmic com en el social, és insostenible.

Des de CNT-AIT fem una crida a tota la societat perquè s‘organize i deixe de somiar amb les falses promeses de bonança que ofereix el sistema. Si realment volem aconseguir un model de societat basat en la igualtat econòmica i la justícia social hem d’acabar amb el doble jou al qual ens sotmet l’Estat i el Capital. Totes les persones pobres i desheretades del món tenim interessos i necessitats comunes i hem de buscar un model que ens permeta organitzar-nos de baix a dalt, sense líders ni capitostos abusadors, allunyant-nos de les estructures polítiques, tal com reclama el sindicalisme revolucionari.

És necessari fer memòria, recordem com van lluitar companyes i companys anys arrere i com les grans conquestes de la classe treballadora han sigut aconseguides històricament mitjançant l’organització i el compromís amb la justícia social. Deixem els acomodaments de creure’ns classe mitjana i lluitem per eixir d’aquesta realitat que ens aliena. Prenguem consciència que solament des del pensament i l’acció col·lectiva, antiautoritària i de classe, podrem canviar radicalment la nostra realitat. Per tot això, aquest 1r de Maig fem una crida a la classe treballadora perquè isca d’aqueix confinament ideològic i cultural en el qual es troba sumida i prenga consciència que els drets es conquisten lluitant.

En 2022 es compleixen 100 anys de la fundació de l’Associació Internacional del Treball, la internacional obrera a la qual està adherida la CNT-AIT i que la seua màxima, com també ho va ser de la 1ª Internacional, és que l’emancipació de la classe obrera ha de ser obra de les obreres i els obrers mateixos. Recordem-ho quan les organitzacions polítiques llancen de nou les seues falses promeses de bonança i prosperitat. Només una classe obrera conscient i organitzada podrà acabar amb la tirania capitalista i garantir un futur pròsper i en pau, per a tota la humanitat.

8 de Març

Dia internacional de la dona treballadora

 El poder només porta desigualtat

Ni ames  Ni esclaves

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de març de 1857, les dones que treballaven en fàbriques tèxtils de Nova York van organitzar una vaga exigint pujades de salaris, sent represaliades per la policia, perdent algunes la vida durant les protestes. Va ser el 1911 quan se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb la intenció de reconèixer-la com a part activa en les lluites pels drets i la justícia social, no sols de les dones, sinó de tota la humanitat.

Malgrat tot això, l’ONU va declarar el 1975 el 8M com a dia internacional de la dona, suprimint l’adjectiu “treballadora”. Però és aquests darrers anys quan s’està fent més evident la intenció d’eliminar el discurs de Classe Obrera, d’aquest dia commemoratiu per part d’organitzacions polítiques amb vocació governamental, a la qual se sumen moltes organitzacions de dones i plataformes feministes lligades a les institucions de l’Estat, de raça blanca i de classe mitjana, que prefereixen celebrar simplement el Dia de la Dona ocultant i donant l’esquena a reivindicacions i lluites socials pròpies de dones pobres de classe treballadora, limitant les reivindicacions a discriminacions de caràcter interclassista i que, en el millor dels casos, lluiten per trencar els sostres de vidre que els impedeix assolir importants llocs executius, mentre necessiten explotar altres dones precaritzades perquè realitzin les tasques de cures i de la llar. Tot això desvirtua i distorsiona el motiu principal pel qual se celebra el 8 de març.

Nosaltres entenem que sobren motius per continuar reivindicant aquest Dia com el de la Dona Treballadora, així ho demostra la lluita de les Kellys, les treballadores dels magatzems de fruita, les temporeres del camp, les d’infermeria, les treballadores de la llar i de cures…  Tots aquests treballs recauen majoritàriament en dones i es desenvolupen en condicions de misèria i explotació. Moltes vegades sense contracte, exposades a la precarietat de manera constant. No hem d’oblidar tampoc que les dones ens veiem travessades no només per les jerarquies classistes, sinó també per les racials i colonials. Així, veiem com a Espanya les dones migrants i racialitzades, després d’exiliar-se de les seves terres, són les que exerceixen les feines més precàries, i s’ocupen dels treballs domèstics i de cures de les dones blanques perquè aquestes puguin ocupar-se de la seva emancipació; s’enfronten als perills provocats per una llei d’estrangeria inhumana; la deportació, els CIE, – Centre d’Internament d’Estrangers-, de la separació forçosa de les seves famílies, els seus fills i les seves vides; s’enfronten als xantatges i als abusos sexuals per part de patrons desalmats, com hem pogut veure recentment. Són les que porten a l’esquena una enorme part del pes d’aquesta societat configurada sobre els fonaments de la jerarquia.

A tot això volem afegir que la condició de classe consisteix a pertànyer a una classe social i no estrictament a desenvolupar un treball remunerat. Per tant, de classe obrera som igualment les treballadores en actiu com les parades, estudiants, jubilades, pensionistes, etc. Amb la qual cosa, hi ha raons de pes perquè el 8 de Març sigui l’altaveu de totes aquestes protestes i no un dia per felicitar la dona pel simple fet de ser-ho, o per haver arribat a un important lloc executiu en una gran multinacional explotadora o a una cartera ministerial. El “gest” d’eliminar l’adjectiu “treballadora” del 8 de març és molt més important i significatiu del que sembla, ja que no és sinó una estratègia més per part del poder i la socialdemocràcia, per absorbir les nostres lluites emancipadores històriques i buidar-les de contingut. No és sinó l’intent de despullar-nos de la nostra memòria de lluita contra tot i qualsevol poder; d’envellutar les cadenes que, com abans, ens asfixien avui d’una manera més sofisticada; que perdem l’horitzó pel qual lluitem i ens asseiem al banquet dels poderosos i considerem com a companyes les nostres explotadores i tiranes.

No busquem assolir el Poder, no busquem veure’ns representades als Parlaments ni als cossos de Seguretat de l’Estat ni a la presidència d’una empresa explotadora. No busquem donar una nova capa de pintura a la vella i oxidada estructura jeràrquica sobre la qual històricament s’assenta la nostra societat. El Poder és el més clar exponent del Patriarcat, per això lluitem per a la seva abolició.

8 de Març Dia de la Dona Treballadora

Ni ames Ni esclaves

8M NI MESTRESSES NI ESCLAVES: ANARCOFEMINISTES SEMPRE

Com cada 8 de març, des de la Confederació Nacional del Treball ens posicionem incondicionalment amb les lluites anarcofeministes, que pugnen per l’emancipació de les dones i de tots els cossos, i per l’abolició del poder i l’autoritat. Com cada 8 de març, reivindiquem aquesta data com el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

De la mateixa manera que succeeix amb el Primer de Maig, històrica data internacional per a les classes treballadores i institucionalment reconeguda com a “Dia del Treball”, el 8 de Març fou convenientment declarat per l’ONU “Dia Internacional de la Dona” en 1975. La despulla de tota una memòria de lluita per part de la institució està sent completament exitosa i fins i tot en totes dues dates s’ha aconseguit banalitzar la vaga i buidar-la de significat. Així com el Primer de Maig ha sigut convertit en un dia festiu i primaveral, també el 8 de Març va en camí de transformar-se en data de celebració i de reconeixement de les lògiques institucionals i jeràrquiques que nosaltres repudiem. I això no és més que una evidència palpable de com el poder i les institucions estatals absorbeixen les lluites revolucionàries per a utilitzar-les a la seua conveniència i desarticular-les. Còmplices d’això són organitzacions que es diuen obreristes i sindicalistes, així com feministes, però no són una altra cosa que organismes subvencionats que responen als interessos de l’Estat capitalista i patriarcal.

Nosaltres, des de la CNT-AIT, ens oposem de manera frontal als feminismes, les reivindicacions interclassistes dels quals, passen per reconéixer les jerarquies que ens imposen els estats, el capital i el patriarcat. Ens oposem a les organitzacions que, lluny de destruir el conjunt de les estructures de poder que oprimeixen als éssers humans, lluiten perquè les dones i les dissidències puguen ser tan poderoses com sempre ho han sigut els homes.

Les dones som un col·lectiu divers i complex i ens veiem travessades no sols per les jerarquies classistes, sinó també per les racials i colonials, així com per altres diferències estructurals de poder, violències que ens posicionen encara més en els marges d’aquest sistema. Un sistema deshumanitzant que ens precaritza, ens invisibilitza, que penalitza les nostres experiències de vida, que ens marca i posiciona sempre en un lloc apart. Un sistema per al qual sempre som conquistables, matèria primera, objectes d’estudi, adoració i investigació. Estem desbordades, però som subjectes de la nostra història, de les nostres reivindicacions, dels nostres drets. Som fortes i valentes, hem heretat milers d’opressions, la nostra pell és resistent, el nostre caràcter orgullós, la nostra veu rabiosa i potent. Ens hem tornat resilients.

S’ha de parlar de feminisme anticapitalista, antiracista i anticapacitista per a incloure a totes les renegades. Les flors que creixen en el ciment de l’etern estigma. S’ha de parlar, a més, i simultàniament, de transfeminismes, sent conscients que les sinergies són necessàries per a incloure a tots els cossos afectes dins d’una lluita feminista autònoma i anticapitalista. Ací estem totes contra el patriarcat, contra l’exclusió binarista de qualsevol dicotomia. Contra totes les jerarquies. No obstant això, volem recordar que les idees no haurien de ser mera utopia: primer hem de desconstruir-nos enfront de l’educació patriarcal, desaprendre la programació binarista, els capacitismes, els mentalismes, l’actitud, tant infantilitzada com infantilitzadora, condescendent i paternalista a la qual qualsevulla hem sigut sotmeses. No ens basten les bones intencions, volem ser autocrítiques, volem sembrar el dubte. Sense assumpcions supèrflues, recreant el món amb relacions horitzontals i igualitàries, lliures d’autoritarismes, basades en el suport mutu i en la solidaritat. El sistema econòmic global ens marca més com major és el nombre d’opressions que vivim i compartim. Volem qüestionar els drets “per se” de tot el que s’estableix, volem qüestionar i parar la fustigació, l’assetjament mediàtic, el policial. Creiem que és des del coneixement i una ètica coherent, antiautoritària, anarco comunista, que trenque amb l’individualisme, des d’on necessàriament s’han de generar els canvis.

Aquest 8 de març de 2022 es veu travessat, a més, per una situació internacional convulsa: la guerra que està tenint lloc a Ucraïna. Una guerra parida per les ànsies expansionistes dels Estats i Nacions capitalistes i patriarcals que no anhelen una altra cosa que l’acumulació, a costa de la despulla i la devastació de territoris i comunitats senceres. Per la qual cosa, aprofitem aquest espai per a posicionar-nos, des de l‘anarcofeminisme, en contra de la guerra i de les lògiques militaristes i violentes que naixen en el si dels Estats i dels seus discursos patriòtics. No cal assenyalar el caràcter patriarcal de les guerres i els conflictes armats, tant pels rols als quals les dones són sotmeses, com per la instrumentalització, cossificació i transformació dels seus cossos en eines per a devastar l’enemic. Nombrosos discursos enarborats des de feminismes institucionals fantasiegen hui amb una realitat diferent en la qual no existirien guerres si foren les dones les qui estigueren al capdavant dels governs i en els òrgans de decisió. S’apel·la a un suposat caràcter naturalment conciliador, pacífic i solidari de les dones i, des d’ahí, es reclama que nosaltres tinguem la mateixa possibilitat que els homes d’aconseguir llocs de poder. Que tinguem el mateix accés a la direcció d’empreses i institucions estatals, que cada vegada siguem més dones entre els cossos policials i militars.

Nosaltres, les feministes anarquistes, rebutgem aquesta idea. No considerem que siguem bones i conciliadores per naturalesa. No considerem que el nostre accés als parlaments, a les empreses, als exèrcits i als cossos policials, vaja a dinamitar les estructures de poder. De fet, tan sols ho reforçarem, com així va succeir amb la incorporació de les dones al sufragi i al treball remunerat. Rebutgem i ens posicionem frontalment en contra dels discursos feministes que fantasiegen amb els fetitxes del poder. Les guerres, la despulla, la devastació, la misèria, l’explotació, les desigualtats, les presons i les jerarquies continuaran existint, encara que siguen les dones o qualsevol subjecte oprimit qui estiga al poder. Per que el problema és eixe: el poder. I d’ell no esperem res més que la seua abolició. Per a nosaltres el 8 de Març no és una data de celebració. No és una data de regalar-nos flors, de festejar-nos i de felicitar-nos pel simple fet de ser dones. És una data de lluita, de memòria, de reflexió, de tensar les cordes, de soscavar estructures podrides, de reafirmar-nos en els nostres principis antiautoritaris. I no sols en aquest dia assenyalat, sinó durant totes les nostres vides.

No busquem reinventar ni millorar la vella i oxidada estructura jeràrquica sobre la qual històricament s’assenta la nostra societat. Nosaltres no volem suavitzar les cadenes que ens subjuguen, volem destruir aqueixes cadenes. I sobre les seues cendres, volem construir un món lliure de poder, de jerarquies, de misèria. Un món que siga habitable per a nosaltres i per a tots els éssers que habiten el planeta. En aqueixa tasca àrdua ens organitzem. Com diu l’anarquista María Galindo: “amb una mà sostenim les urgències, amb l’altra

subjectem les utopies”.

8 de Març: Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Contra l’Estat, contra el capital i contra el patriarcat. Contra la misèria i la

jerarquia. Contra els exèrcits, contra les policies. Contra les lògiques militaristes

de les pàtries i les nacions.

Ni mestresses ni esclaves: Anarcofeministes sempre, per l’emancipació de tots

els cossos.

Des del sindicat de la CNT-AIT de la Marina Alta volem mostrar el nostre suport al grup de joves “Encausats de Pego” en la seua lluita contra les desproporcionades peticions del ministeri fiscal i de les acusacions particulars pels fets que van ocórrer el 18 d’octubre de 2020 a Pego.

Aquell dia, un grup de feixistes recorregueren els carrers del poble amb càntics feixistòides, insults i una actitut violenta a la que el jovent de Pego respongué amb decisió fent-los fora del poble. En tot moment els feixistes foren escoltats i protegits per la guàrdia civil.

A nosaltres no ens preocupa lo més mínim el que diguen els tribunals i les lleis burgeses sobre la seua innocència o culpabilitat. Això no és res més que part del joc en el que volen enredrar-nos els servidors del capitalisme.

Des d’aquest sindicat recolzem als “Encausats Pego” i animem a les treballadores i treballadors a que mostren la seua solidaritat amb el jovent antifeixista de Pego de totes les maneres possibles: fent difusió i explicant la seua situació, organitzant actes de suport o col·laborant econòmicament.

L’Assemblea del sindicat.

24 de febrer de 2022, la Marina Alta

Salut i ens trobem en la lluita!!!