COMUNICAT EN SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ I EN CONTRA DEL GENOCIDI QUE PATEIX.
(En castellano más abajo)
Davant del genocidi que està perpetrant contra el Poble Palestí l’entitat sionista coneguda com “Estat d’Israel”, el Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta, adherit a la CNT-AIT, no pot ni deu callar.
El primer que cal dir ben alt i clar és que ací res ha començat el 7 d’octubre de 2023. El genocidi palestí va començar fa molts anys amb l’ocupació en 1917 per les tropes de l’Imperi Britànic, del territori que coneguem amb el nom de Palestina, el qual no va tardar gens en oferir al sionisme internacional per a que colons europeus pogueren establir-se a Palestina sota la protecció de les tropes britàniques. La idea era, i és, expulsar a tota la població originària i substituir-la per colons suposadament de religió jueva provinents de països europeus i americans. Una punta de llança colonial en una zona de gran valor estratègic per al colonialisme imperialista. La segona passa fou la creació pels colons europeus d’una entitat estatal sobre Palestina l’any 1948 anomenada “Israel”. Amb el seu estat a la mà i el recolzament militar d’Occident, s’expulsà a 750.000 palestins i palestines de les seues cases, s’enderrocaren els seus pobles i les seues terres passaren a ser propietat dels colons. Mai ha pogut tornar cap refugiat ni descendent seu a viure en la Palestina ocupada. Açò es coneix com la Nakba, el Desastre en àrab. És el punt de naixement de la moderna Resistència Palestina contra el colonialisme que els expulsava de les seues cases i els negava el dret a existir. No va acabar amb això el procés genocida iniciat en 1948. El 1967 l’entitat sionista ocupa militarment el que quedava de la Palestina històrica, inclosa Jerusalem. Centenars de milers de palestins tornen a agafar el cami de l’exili per a no poder tornar mai, i les seues cases i possessions són robades davant dels ulls del món pels ocupants sionistes.
La política de l’ocupació no és un secret. Espulsar als habitant originaris de Palestina i apropiar-se de cases, terres, recursos…fins i tot la música o la gastronomia palestina són expropiades pels colons estrangers. Com a la Sud Àfrica i a la Rodèsia de l’apartheid, però amb una violència mai vista en els temps moderns. Els colons sionistes consideren als palestins i palestines animals humans i així ho declaren els seus governants i la immensa majoria de la població colonitzadora.
És per això que el SLTCMA/CNT-AIT Marina Alta declara que:
Afirmem que Palestina és un territori ocupat en 1917 per l’exèrcit de l’Imperi Britànic.
Afirmem que des de que el primer soldat britànic va entrar a Palestina el govern britànic va prometre als jueus dels països europeus que podrien ocupar les terres de Palestina sense tindre en compte que ja estava habitada.
Afirmem que l’establiment de poblacions jueves estrangeres provinents d’Europa es va fer sota la protecció de l’exèrcit britànic d’ocupació i en contra de la voluntat dels àrabs palestins.
Afirmem que la creació d’una entitat colonial sobre Palestina i els seus habitants en 1948 es va fer sense cap consulta a la població nadiua i amb la força de les armes.
Afirmem que la creació d’Israel sobre territori àrab palestí és un acte de força inacceptable i basat en actes de terrorisme massiu amb milers d’assassinats i destrucció de pobles i viles amb el desplaçament forçat dels seus habitants.
Afirmem que la Resistència Palestina és totalment legítima d’acord al dret internacional i a la llei natural del dret a l’autodefensa que empara als pobles colononitzats.
Afirmem que condemnem totes les accions terroristes efectuades per l’entitat colonial sionista des de la seua implantació a Palestina.
Afirmem que la Resistència Palestina té tot el dret a defensar el Poble Palestí del terrorisme i l’ocupació sionista.
Afirmem que mai posarem en el mateix nivell a les víctimes i als seus botxins, cosa que de forma interessada és fa a Occident massa voltes.
Afirmem que la Resistència Palestina està formada per variades i molt diferents organitzacions amb un únic fi, que és l’alliberament de l’ocupació colonial sionista i la fi dels seus innúmerables crims contra la població palestina.
Afirmem que Jerusalem és la capital cultural, moral i espiritual del Poble Palestí i no reconeixem la seua judaïtzació forçosa amb actes terroristes sense fi.
Afirmem que l’existència d’Israel com estat colonial és totalment il•legítima i que si vol existir com a societat sobre Palestina ha de negociar-ho amb el Poble Palestí.
Afirmem que bombardejar hospitals, caravanes de civils, barris residencials, camps de refugiats. Que executar presoners, que segrestar milers de palestins i mantindre’ls en condicions inhumanes. Que destruir infraestructures civils com carreteres, conduccions d’aigua, escoles…són crims intolerables que mai deixarem de condemmar com humans i com anarcosindicalistes.
Afirmem,com no pot ser d’altra manera, que no lluitem per un estat palestí. Lluitem per l’alliberament de Palestina del domini colonial sionista, per la fi del genocidi que pateixen els palestins i palestines, per la destrucció de l’estat d’Israel i de tots els estats i per assenyalar de forma clara i rotunda als criminals que estan perpetrant davant de tot el món un Holocaust com no pensàvem mai que tornaríem a vore.
Afirmem que el Poble Palestí no està sol. Ara més que mai tota la Humanitat s’ha posat al seu costat i recolza la seua justa causa. Només governs i oligarquies econòmiques estan amb els genocides. Fins i tot milions de persones jueves antisionistes s’han posicionat contra la barbàrie israeliana.
I finalment declarem i afirmem amb la màxima rotunditat que recolzarem les accions legítimes de la Resistència Palestina contra el brutal colonialisme de l’ocupació israeliana i fins l’alliberament de Palestina del règim colonial, racista i genocida “d’Israel”, incloent el retorn dels milions de refugiats escampats pel món i la deguda indemnització a la que tenen dret.
Palestina serà lliure des del riu fins la mar!!!
SINDICAT LLIBERTARI DE TREBALLADORS DE LA COMARCA DE LA MARINA ALTA
CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL
ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS
SLTCMA/CNT-AIT MARINA ALTA
Marina Alta, novembre de 2023
COMUNICADO EN SOLIDARIDAD CON EL PUEBLO PALESTINO Y EN CONTRA DEL GENOCIDIO QUE SUFRE.
Ante el genocidio que está perpetrando contra el Pueblo Palestino la entidad sionista conocida como “Estado de Israel”, el Sindicato Libertario de Trabajadores de la Comarca de la Marina Alta, adherido a la CNT-AIT, no puede ni debe de callar.
Lo primero que hay que decir muy alto y claro es que aquí nada ha empezado el 7 de octubre de 2023. El genocidio palestino empezó hace muchos años con la ocupación en 1917 por las tropas del Imperio Británico, del territorio que conocemos con el nombre de Palestina, el cual no tardó nada en ofrecer al sionismo internacional para que colonos europeos pudieron establecerse en Palestina bajo la protección de las tropas británicas. La idea era, y es, expulsar a toda la población originaria y sustituirla por colonos supuestamente de religión judía provenientes de países europeos y americanos. Una punta de lanza colonial en una zona de gran valor estratégico para el colonialismo imperialista. El segundo paso fue la creación por los colonos europeos de una entidad estatal sobre Palestina en 1948 llamada “Israel”. Con su estado en la mano y el espaldarazo militar de Occidente, se expulsó a 750.000 palestinos y palestinas de sus casas, se destruyeron sus pueblos y sus tierras pasaron a ser propiedad de los colonos. Nunca ha podido volver ningún refugiado ni descendiente suyo a vivir en la Palestina ocupada. Esto se conoce como la Nakba, el Desastre en árabe. Es el punto de nacimiento de la moderna Resistencia Palestina contra el colonialismo que los expulsaba de sus casas y les negaba el derecho a existir. No acabó con esto el proceso genocida iniciado en 1948. El 1967 la entidad sionista ocupa militarmente lo que quedaba de la Palestina histórica, incluida Jerusalén. Centenares de miles de palestinos vuelven a coger el camino del exilio para no poder volver nunca, y sus casas y posesiones son robadas ante los ojos del mundo por los ocupantes sionistas.
La política de la ocupación no es un secreto. Expulsar a los habitantes originarios de Palestina y apropiarse de casas, tierras, recursos…incluso la música o la gastronomía palestina son expropiadas por los colonos extranjeros. Como la Sudàfrica y la Rodesia del apartheid, pero con una violencia nunca vista en los tiempos modernos. Los colonos sionistas consideran a los palestinos y palestinas animales humanos y así lo declaran sus gobernantes y la inmensa mayoría de la población colonizadora.
Es por eso que lo SLTCMA/CNT-AIT Marina Alta declara que:
Afirmamos que Palestina es un territorio ocupado en 1917 por el ejército del Imperio Británico.
Afirmamos que desde que el primer soldado británico entró en Palestina el gobierno británico prometió a los judíos de los países europeos que podrían ocupar las tierras de Palestina sin tener en cuenta que ya estaba habitada.
Afirmamos que el establecimiento de poblaciones judías extranjeras provenientes de Europa se hizo bajo la protección del ejército británico de ocupación y en contra de la voluntad de los árabes palestinos.
Afirmamos que la creación de una entidad colonial sobre Palestina y sus habitantes en 1948 se hizo sin ninguna consulta en la población nativa y con la fuerza de las armas.
Afirmamos que la creación de Israel sobre territorio árabe palestino es un acto de fuerza inaceptable y basado en actos de terrorismo masivo con miles de asesinatos y destrucción de pueblos y villas con el desplazamiento forzado de sus habitantes.
Afirmamos que la Resistencia Palestina es totalmente legítima según el derecho internacional y la ley natural del derecho a la autodefensa que ampara a los pueblos colonizados.
Afirmamos que condenamos todas las acciones terroristas efectuadas por la entidad colonial sionista desde su implantación en Palestina.
Afirmamos que la Resistencia Palestina tiene todo el derecho a defender al Pueblo Palestino del terrorismo y la ocupación sionista.
Afirmamos que nunca pondremos en el mismo nivel a las víctimas y a sus verdugos, cosa que de forma interesada se hace en Occidente demasiadas veces.
Afirmamos que la Resistencia Palestina está formada por variadas y muy diferentes organizaciones con un único fin, que es la liberación de la ocupación colonial sionista y el fin de sus innumerables crímenes contra la población palestina.
Afirmamos que Jerusalén es la capital cultural, moral y espiritual del Pueblo Palestino y no reconocemos su judaización forzosa con actos terroristas sin fin.
Afirmamos que la existencia de Israel como estado colonial es totalmente ilegítima y que si quiere existir como sociedad sobre Palestina tiene que negociarlo con el Pueblo Palestino.
Afirmamos que bombardear hospitales, caravanas de civiles, barrios residenciales, campos de refugiados. Que ejecutar prisioneros, que secuestrar miles de palestinos y mantenerlos en condiciones inhumanas. Que destruir infraestructuras civiles como carreteras, conducciones de agua, escuelas…son crímenes intolerables que nunca dejaremos de condenar como humanos y como anarcosindicalistas.
Afirmamos, como no puede ser de otra manera, que no luchamos por un estado palestino. Luchamos por la liberación de Palestina del dominio colonial sionista, por el fin del genocidio que sufren los palestinos y palestinas, por la destrucción del estado de Israel y de todos los estados y para señalar de forma clara y rotunda a los criminales que están perpetrando ante todo el mundo un Holocausto como no pensábamos nunca que volveríamos a ver.
Afirmamos que el Pueblo Palestino no está solo. Ahora más que nunca toda la Humanidad se ha puesto a su lado y apoya su justa causa. Solo gobiernos y oligarquías económicas están con los genocidas. Incluso millones de personas judías antisionistas se han posicionado contra la barbarie israelí.
Y finalmente declaramos y afirmamos con la máxima rotundidad que apoyaremos las acciones legítimas de la Resistencia Palestina contra el brutal colonialismo de la ocupación israelí y hasta la liberación de Palestina del régimen colonial, racista y genocida “de Israel”, incluyendo el retorno de los millones de refugiados esparcidos por el mundo y la debida indemnización a la que tienen derecho.
Palestina será libre desde el río hasta el mar!!!
SINDICATO LIBERTARIO DE TRABAJADORES DE LA COMARCA DE LA MARINA ALTA
CONTINÚA LA LUCHA OBRERA EN LA LAVANDERÍA DEL HOSPITAL DE DÉNIA
Llevamos cerca de un año peleando en Ilunion lavanderías, empresa de la fundación ONCE que presta servicio en el Hospital de Dénia, con el objetivo de mejorar las condiciones de trabajo.
Salarios que no superan el mínimo interprofesional, trabajo de lunes a domingo, descanso semanal irrisorio y por debajo del estipulado en el Estatuto de los Trabajadores, incumplimientos en materia de riesgos laborales, y un largo etcétera. Pese a la idílica imagen de empresa que Ilunion y la ONCE quieren transmitir, las condiciones laborales en la lavandería del hospital dejan mucho que desear.
Nuestra sección sindical funciona sin subvenciones ni jerarquías, en línea con los ideales de Libertad e Igualdad de la CNT-AIT. Por el momento hemos conseguido que la empresa incluya en las nóminas un plus por manipular la ropa sucia del hospital, que en algunos casos supone un aumento de más del 10% del salario neto mensual.
También hemos logrado que se habilite un tablón de información en el puesto de trabajo, donde denunciamos las irregularidades de la empresa en materia de tiempo libre, salarios, seguridad y salud, y conciliación de la vida laboral y familiar, e informamos de las distintas iniciativas anarcosindicalistas que se están llevando a cabo.
Sin renunciar a otros objetivos más revolucionarios, nuestras reivindicaciones urgentes son las siguientes:
– Cumplimiento estricto de los derechos establecidos en el convenio colectivo y de la normativa de prevención de riesgos laborales.
– Respeto escrupuloso de los descansos que establece el Estatuto de los Trabajadores, en lugar de descansar sólo un día y trabajar hasta 13 días seguidos, como ocurre actualmente.
– Tres fines de semana completos libres al mes. La empresa se empeña en recortar nuestro tiempo libre. Hemos pasado de librar un fin de semana al mes a no tener ningún fin de semana libre garantizado.
– Abono de las horas extras impagadas, en lugar de compensarlas de cualquier manera y sin respetar la legislación laboral.
– Incorporación de más personal para cubrir los excesos de carga de trabajo, en vez de obligarnos a continuos esfuerzos que están repercutiendo negativamente en nuestra salud.
La diversidad funcional del personal no puede usarse como excusa para incumplir lo que establecen los contratos, el convenio colectivo, la normativa de riesgos laborales y la legislación vigente. Vamos a seguir conquistando nuestro futuro porque…
«LLEVAMOS UN MUNDO NUEVO EN NUESTROS CORAZONES.»
Sección sindical de la CNT-AIT en Ilunion lavanderías
A la majoria no ens costa identificar la guerra com a causant de morts en massa, desplaçaments forçats, tortures, fam o violacions. Però a més suposa un negoci tremendament rendible per a les minories dirigents mancades d’escrúpols.
Els conflictes armats quasi sempre es produeixen per motius econòmics i geopolítics. Sota eufemismes com a «missió de pau» o «ajuda humanitària» es camuflen operacions l’objectiu de les quals és el control militar de zones estratègiques per a l’espoli de recursos naturals i matèries primeres com el petroli, el gas o uns determinats minerals.
La població més humil pateix les pitjors conseqüències: infraestructures i llars destruïdes, vides i famílies destrossades i, en el millor dels casos, la fugida desesperada a un altre lloc, a través de perilloses rutes migratòries, per a tractar de començar de zero en un despietat entorn hostil lluny del seu lloc d’origen.
Després de patir les pitjors penúries, si tenen sort, es topen amb un nou contrasentit físic i legal: les fronteres en terra, mar i aire. En 2022, de les 120.000 persones que van sol•licitar asil a la Unió Europea, tan sols prop de 7.000 van rebre l’estatus de refugiat. Eixe mateix any, 2.925 persones van morir intentant arribar a Europa. Unes dades tan vergonyoses com esgarrifoses.
Les fronteres no han existit des de sempre, ni van aparéixer per art de màgia. Els estats més poderosos les van fixar a base de massacres i saquejos, i les continuen mantenint, reforçant i ampliant. No dubten a reprimir, deportar, empresonar, deixar morir o matar als qui intenten saltar-li-les, excepte si es tracta d’importants capitalistes.
El patriotisme ens inculca simpatia cap als qui ens aixafa en este país i desconfiança cap als nostres iguals de la resta del món. Governs, forces de seguretat i partits filofeixistes protagonitzen i propaguen actuacions i sentiments fastigosament racistes.
L’existència de fronteres només convé a la burgesia mundial, que domina el món mentre malvivim i morim sota la seua explotació. A la classe treballadora internacional, sense pàtria ni color, només ens queda la solidaritat de les obreres i obrers, vinguen d’on vinguen.
LA NOSTRA PÀTRIA ÉS EL MÓN. LA NOSTRA FAMÍLIA, LA HUMANITAT.
========================
NO WAR, NO BORDERS
(English)
Most of us have no difficulty identifying war as the cause of mass death, forced displacement, torture, hunger or rape. But it is also a tremendously profitable business for the unscrupulous ruling minorities.
Armed conflicts almost always occur for economic and geopolitical reasons. Under euphemisms such as «peace mission» or «humanitarian aid» operations are camouflaged whose objective is the military control of strategic areas for the plundering of natural resources and raw materials such as oil, gas or certain minerals.
The most humble population suffers the worst consequences: destroyed infrastructure and homes, destroyed lives and families and, in the best of cases, desperate flight to another place, through dangerous migratory routes, to try to start from scratch in a ruthless hostile environment far from their place of origin.
After suffering the worst hardships, if they are lucky, they come across a new physical and legal nonsense: borders on land, sea and air. In 2022, of the 120,000 people who requested asylum in the European Union, only about 7,000 received refugee status. That same year, 2,925 people died trying to reach Europe. Data as shameful as it is chilling.
Borders have not always existed, nor did they appear by magic. The most powerful states established them through massacres and looting, and continue to maintain, reinforce and expand them. They do not hesitate to repress, deport, imprison, let die or kill those who try to bypass them, except if they are important capitalists.
Patriotism instills in us sympathy for those who trample on us in this country and distrust of our peers in the rest of the world. Governments, security forces and fascist parties carry out and propagate disgustingly racist actions and feelings.
The existence of borders only suits the world bourgeoisie, which dominates the world while we live in poverty and die under its exploitation. To the international working class, without country or color, we only have the solidarity of workers, wherever they come from.
OUR HOMELAND IS THE WORLD. OUR FAMILY IS HUMANITY.
========================
NI GUERRAS NI FRONTERAS
(Castellano)
A la mayoría no nos cuesta identificar la guerra como causante de muertes en masa, desplazamientos forzados, torturas, hambre o violaciones. Pero además supone un negocio tremendamente rentable para las minorías dirigentes carentes de escrúpulos.
Los conflictos armados casi siempre se producen por motivos económicos y geopolíticos. Bajo eufemismos como «misión de paz» o «ayuda humanitaria» se camuflan operaciones cuyo objetivo es el control militar de zonas estratégicas para el expolio de recursos naturales y materias primas como el petróleo, el gas o ciertos minerales.
La población más humilde sufre las peores consecuencias: infraestructuras y hogares destruidos, vidas y familias destrozadas y, en el mejor de los casos, la huida desesperada a otro lugar, a través de peligrosas rutas migratorias, para tratar de empezar de cero en un despiadado entorno hostil lejos de su lugar de origen.
Tras padecer las peores penurias, si tienen suerte, se topan con un nuevo sinsentido físico y legal: las fronteras en tierra, mar y aire. En 2022, de las 120.000 personas que solicitaron asilo en la Unión Europea, tan sólo cerca de 7.000 recibieron el estatus de refugiado. Ese mismo año, 2.925 personas murieron intentando llegar a Europa. Unos datos tan vergonzosos como escalofriantes.
Las fronteras no han existido desde siempre, ni aparecieron por arte de magia. Los estados más poderosos las fijaron a base de masacres y saqueos, y las siguen manteniendo, reforzando y ampliando. No dudan en reprimir, deportar, encarcelar, dejar morir o matar a quienes intentan saltárselas, excepto si se trata de importantes capitalistas.
El patriotismo nos inculca simpatía hacia quienes nos pisotean en este país y desonfianza hacia nuestros iguales del resto del mundo. Gobiernos, fuerzas de seguridad y partidos filofascistas protagonizan y propagan actuaciones y sentimientos asquerosamente racistas.
La existencia de fronteras sólo conviene a la burguesía mundial, que domina el mundo mientras malvivimos y morimos bajo su explotación. A la clase trabajadora internacional, sin patria ni color, sólo nos queda la solidaridad de las obreras y obreros, vengan de donde vengan.
NUESTRA PATRIA ES EL MUNDO. NUESTRA FAMILIA, LA HUMANIDAD.
Una vegada més es crida a la classe treballadora a l’elecció dels “nous” gestors de la misèria, de la injustícia i de l’explotació. Com si en el votar existira un poder, una força, un compromís amb els assumptes públics, quan el votant de hui és un consumidor de política, és a dir, el contrari d’un subjecte emancipat.
Lluny van quedar els dies en què es cridava en les places “No som marionetes en mans de polítics i banquers” després d’una gran crisi econòmica, en la qual semblava que la classe treballadora s’havia adonat que els polítics de tots els colors no tenien més que com a fi última la supervivència del que s’ha anomenat statu quo. En aquells moments s’assenyalava als dos partits majoritaris PP-PSOE com a gestors d’aqueixa misèria i injustícia. No obstant això, poc es va tardar a intentar passar la lluita del carrer al parlament, i així, no van faltar els qui el van aprofitar per a voler sumar-se al predilecte club dels gestors. Des d’aquell moment no han parat d’eixir nous partits; “PODEM”, “CIUTADANS”, “VOX”, “SUMAR”… en una roda que sembla no tindre fi.
Com es diu; “Qui oblida la seua història està condemnat a repetir-la” , i així ens trobem una dècada després, amb més jugadors en el manteniment d’un joc en el qual sempre perdem la mateixa classe. Les eines usades en aquest joc electoral s’han basat principalment en dues fórmules; la por i el mal menor. I no és d’estranyar l’ús de la por amb finalitats polítiques, perquè les dretes i les esquerres troben en aquesta la gran aliada perquè existisquen els votants i amb això justificar la seua pròpia existència, com si no la justificarien? Precisament és la manca de por la que trenca amb el consum de política.
El no tindre res a perdre, el coneixement per experiència pura que ni les esquerres ni les dretes poden solucionar la injustícia social i econòmica, és just pel que les poblacions amb més alt índex de pobresa són les qui més s’abstenen de votar. I els qui més voten són precisament les classes altes. És per això també, que no se sosté que l’abstenció deriva d’un “privilegi” perquè no tens res a perdre. Assenyalar a la teua mateixa classe és un dels grans triomfs dels mercaders de la nostra força de treball i de les nostres vides.
Els avanços en drets de la classe treballadora es van realitzar gràcies a la seua organització, a un gran nombre de subjectes emancipats, i només d’aquesta manera es poden mantindre, i avançar a una societat on no existisca la misèria, la injustícia i l’explotació. La jornada de 8 hores o el dret al descans setmanal són bon exemple d’això.
El poder no està en la força del vot sinó en la capacitat d’organitzar la producció i la vida.
La secció agrària del SLTC de la Marina Alta de la CNT-AIT lamenta profundament la mort del company Gino Ancona, el qual va venir a Benissa a febrer de 2019 per a realitzar una conferència informativa sobre la Xylella Fastidiosa. Era un company excelent i combatiu. Últimament, estava reconstruint l’USI-AIT italiana després de ser destruida per la CIT. Que la terra et siga lleu, company! La Secció Agrària de la CNT-AIT de la Marina Alta.
La sección agraria del SLTC de la Marina Alta de la CNT-AIT lamenta profundamente la muerte del compañero Gino Ancona, el cual vino a Benissa en febrero de 2019 para realizar una conferencia informativa sobre la Xylella Fastidiosa. Era un compañero excelente y combativo. Últimamente, estaba reconstruyendo la USI-AIT italiana después de ser destruida por la CIT. ¡Que la tierra te sea leve, compañero!
La Sección Agraria de la CNT-AIT de la Marina Alta.
La sezione agraria della SLTC della Marina Alta della CNT-AIT è profondamente addolorata per la morte del compagno Gino Ancona, venuto a Benissa nel febbraio 2019 per tenere una conferenza informativa sulla Xylella Fastidiosa.
Era un compagno eccellente e combattivo. Ultimamente stava ricostruendo l’USI-AIT italiana dopo essere stata distrutta dal CIT.
Che la terra ti sia lieve, compagno!
La Sezione Agraria della CNT-AIT della Marina Alta.
Una trentena de persones han participat hui en la concentració i posterior manifestació que el sindicat CNT-AIT Marina Alta havia convocat a la localitat de Pedreguer.
L’acte central d’aquest Primer de Maig ha estat precedit per una pegada de cartells per diverses localitats de la Marina Alta i per una intensa difusió per les xarxes socials.
En la concentració, desenvolupada sense cap incident, s’han cridat consignes a favor de la classe obrera i contra la patronal i l’estat. Després els assistents han participat en la manifestació pels carrers de Pedreguer precedits per una gran pancarta on es llegia el lema “CONTRA PATRONALS I GOVERNS, LA LLUITA ESTÀ AL CARRER, CNT-AIT, UNIÓ, ACCIÓ, AUTOGESTIÓ” i onejant nombroses banderes anarquistes i de la CNT-AIT.
Posteriorment hi ha hagut un dinar fraternal al local de l’Ateneu Popular de Pedreguer i en acabar s’ha fet una interessant taula rodona amb les lluites i experiències d’algunes de les seccions sindicals amb que conta la CNT-AIT a la comarca.
És el tercer any consecutiu que la CNT-AIT tria la localitat de Pedreguer per a realitzar algun acte en la commemoració del Primer de Maig i de l’assassinat dels màrtirs de Chicago, tot i que és la primera vegada que el sindicat treu muscle i convoca als anarcosindicalistes a recórrer els carrers amb les seues pancartes i consignes.
Han passat ja 132 anys des d’aquell 1 de Maig de 1886 en què 200.000 treballadors dels EUA es van declarar en vaga per reivindicar la jornada laboral de 8 hores; mentre altres 200.000 treballadors aconseguien la conquesta de la reducció de jornada en les seues empreses només amb l’amenaça de la vaga. Van ser moments molt durs per a la classe treballadora, que es veia forçada a treballar en molts casos jornades de més de 12 i 14 hores al dia.
A Chicago, la batalla va ser tan cruenta que el moviment obrer es va haver d’enfrontar no solament amb la patronal i amb el govern, sinó contra esquirols i assassins a sou de les empreses. La repressió va ser tan gran que al final de l’enfrontament social havia mort un policia, centenars de treballadors havien sigut detinguts i huit obrers anarquistes van ser processats, condemnats a presó i, 5 d’ells, a la pena de mort. Uns anys després, les condemnes i acusacions van ser qualificades de falses i es va indultar als que complien la pena de presó. Aquests homes van ser coneguts com els Màrtirs de Chicago. A pesar que van sucumbir a la mort, els anarquistes de Chicago es van convertir en una bandera de la reivindicació obrera, i el procés al qual van ser sotmesos, en una de les majors injustícies comeses per l’Estat contra el moviment obrer que encara hui, retrona en les nostres consciències. Malgrat la distància, la situació de la classe treballadora en la majoria dels països del món no ha millorat massa des de llavors i, en molts casos, no aconsegueix satisfer les seues necessitats més bàsiques. Mentre que les treballadores i els treballadors es troben totalment sotmesos per la cultura capitalista, les organitzacions patronals fan una forta defensa de l’organització i imposen les seues condicions en les empreses, quasi sense cap mena d’obstacles. En la majoria dels casos s’aprofiten de la desmobilització sindical en els centres de treball, provocada per la implantació del sistema de representació delegacionista imposat per les Eleccions Sindicals, els Comités d’Empresa, les subvencions de l’Estat, els alliberats, i tot un sistema de representació sindical pensat per a impedir l’organització dels treballadors sobre la base de les assemblees, les Seccions Sindicals i l’acció directa i, dirigit, principalment, cap al diàleg i cap a la pau social, que en tots els casos solament pot suposar una renúncia a la lluita obrera, una aposta per la negociació en si mateixa i, en definitiva, en una traïció claríssima a la classe treballadora.
Des de les institucions de l’Estat es té un ferm compromís en preservar i garantir els beneficis empresarials, fins i tot a costa de la nostra misèria, un exemple està en la pèrdua de poder adquisitiu que pateix la classe treballadora a causa de l’increment del preu dels aliments i altres productes de primera necessitat, mentre que els beneficis empresarials s’incrementen any rere any. I per si això fora poc, continuen amenaçant a augmentar l’edat de jubilació i abaratir les pensions per a poder garantir-ne l’estabilitat. La reforma que es va signar en 2011 ja va augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys amb una pèrdua de poder adquisitiu de les persones pensionistes d’un 15%, i tot això amb l’acord dels sindicats CCOO i UGT. Com a classe obrera, hem de començar a organitzar-nos i no permetre més abusos d’aquest tipus. A França li han declarat la guerra a l’Estat perquè no accepta que l’existència humana se centre només en produir amb l’objectiu de garantir l’estabilitat de l’Estat i dels beneficis empresarials quan, ni a l’Estat ni als capitalistes els importa gens ni mica el nostre benestar, ni la nostra estabilitat econòmica. La classe obrera francesa està demostrant que està disposada a tot per tal de tombar la reforma de les pensions perquè no serveix als interessos de la gent i ací hauríem de prendre nota del que está passant al nostre país veí.
Per a portar avant una lluita d’aquesta envergadura es necessita una clara consciència de classe. És important entendre que no pot haver-hi cap conciliació entre el món representat per la classe treballadora i el que representa el capitalisme. La unitat i acció de la classe treballadora s’ha de desenvolupar dins dels marges de l’autogestió, rebutjar la professionalització, la burocratització, la jerarquització, la corporativització i, sobretot, la manca d’independència econòmica i política.
L’anarcosindicalisme fa valdre l’acció directa de la classe treballadora, amb la intenció de desbordar els límits de la judicialització dels conflictes sindicals, del diàleg i de la pau social, i que ens porte directament a una lluita pel control dels mitjans de producció, de servei i de consum.
Per un 1r de Maig Anarcosindicalista. Unió, acció, autogestió!
1er DE MAIG
CONVOCATÒRIES REGIONALS DE LA CNT-AIT
ALACANT: 11:30, Concentració a Plaça Espanya (front plaça de bous).
HELLÍN (Albacete): 11:30, Concentació a la Plaça de l’Ajuntament; 13:00, Mitin al Parc Municipal.
PEDREGUER (Marina Alta, Alacant): 12:30, Concentració als Porxens; 14:00, Dinar en el Ateneu Popular de Pedreguer, 15:00, Taula Rodona.
La propuesta de mejora de las condiciones de trabajo en la lavandería del Hospital de Denia fue el detonante de los comportamientos inadecuados de Salvador Abela,director de Ilunion lavanderías. La empresa pertenece al grupo empresarial Ilunion, dependiente de la fundación ONCE.
Las condiciones de trabajo en Ilunion lavanderías son claramente mejorables. Y mucho. Salarios que no superan el mínimo interprofesional, trabajo de lunes a domingo, descanso semanal irrisorio y por debajo del estipulado en el Estatuto de los Trabajadores, incumplimientos en materia de riesgos laborales, y un largo etcétera. El grupo Ilunion de la ONCE se publicita en sus medios de propaganda como «un modelo de sostenibilidad basado en la ética», pero la realidad que se vive en sus puestos de trabajo esinsostenible y carece de ninguna ética.
Con el objetivo de darle la vuelta a esta situación, se constituyó una sección sindical de la CNT-AIT de la Marina Alta en la lavandería. El compañero que fue nombrado delegado de la sección por acuerdo de la asamblea comenzó a dar la cara ante la empresa para reivindicar pequeñas mejoras que toda la plantilla estaba deseando: contrato indefinido para toda la plantilla, tres fines de semana libres al mes, conciliación familiar, nuevas contrataciones para aliviar la sobrecarga de trabajo o el establecimiento de un plus de peligrosidad por el riesgo bacteriológico que conlleva manipular la ropa sucia del hospital. Y, por supuesto, el respeto escrupuloso de los escasos derechos reconocidos en el convenio colectivo.
Pocos días después de publicar la tabla reivindicativa, con el gallinero revuelto, obteníamos una pequeña victoria: la empresa se comprometía al pago de un plus por el contacto con la ropa sucia, pero atribuía su logro al comité de empresa, que jamás defendió esta medida hasta que la sección anarcosindical la exigió.
Al mismo tiempo, la directiva de la compañía presentaba un nuevo documento en el que exigía a las trabajadoras y trabajadores que firmaran todos los días un escrito indicando si sus tareas habían quedado finalizadas. Nuestro compañero se negó a firmar este documento, explicando que muchas de las tareas son imposibles de finalizar enla jornada establecida, de manera que sólo quienes hacen horas extras, supuestamente voluntarias, pueden acabarlas.
La inexplicable respuesta del director de la empresa fue la convocatoria de una reunióncon toda la plantilla con el único objetivo de desprestigiar a nuestro compañero.
Durante la reunión no paró de levantar la voz y dirigirse despectivamente al delegado de la sección sindical cenetista con un comportamiento amenazante, difamatorio, y claramente discriminatorio por motivo de su acción sindical.
Incluimos aquí algunos ejemplos de los intolerables comentarios de Salvador Abela, transcritos literalmente:
– “Eso es potestad de la empresa. ¿Lo entiendes? PO-TES-TAD DE LA EM-PRE-SA.”
– «Hay gente que le es fácil escribir mierda.”
– “A ti no te ha elegido nadie. Y si te ha elegido alguien de la CNT, te vas a la CNT.”
– «Como tú sigues mandando cartas, yo voy a empezar a mandar cartas a jurídico. Y jurídico que haga lo que tenga que hacer. ¿Lo tienes claro?»
– “Pero tú sigues dando por culo. Porque esto es dar por culo. Entonces como tú sigues dando por culo, pues bueno, yo ya te digo que Ilunion es más grande que tú.”
– “El trabajo que hace un operario en ocho horas él necesita catorce.”
– “En la actitud en que estás, desde luego no te voy a tener en cuenta.”
– “Aquí no se ha conseguido nada por tu… Tú lo único que estás es tocando los cojones. No estás haciendo otra cosa.”
– “Y si no puedes librar los sábados pues no libres. Que no te corresponde.”
– “¿Lo tenemos claro, no? ¿Me estás oyendo?”
– “Esos panfletos revolucionarios que traes.”
– “Para que una persona que creía que era buena persona esté haciendo esto.”
– “Delegado sindical serás de CNT pero aquí no eres nadie.”
– “Nadie te ha nombrado santo pontífice ni cosas de estas.»
Frente a esta sinrazón, el sindicato libertario ha decidido responder intensificando laacción directa y la solidaridad con la sección sindical de Ilunion lavanderías. Por otro lado, se ha dado parte de lo ocurrido a la Inspección de Trabajo y a Alberto DuránLópez, presidente del grupo Ilunion y vicepresidente de la fundación ONCE. Hasta ahora no hemos obtenido respuesta…
BASTA DE EXPLOTACIÓN Y REPRESALIAS EN LAS EMPRESAS DE LA ONCE
El Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de La Marina Alta, adherit a la CNT-AIT, ha acordat en assemblea que enguany commemorarà la data del Primer de Maig, Dia de la Classe Treballadora, amb diversos actes al llarg del dia i que es celebraran a la localitat de Pedreguer.
La jornada reivindicativa començara amb una concentració als Porxens de Pedreguer a les 12,30 hores i on es farà un míting obrer a càrrec de militants del sindicat.
Posteriorment, sobre les 14 hores, marxarem en manifestació pels carrers del poble fins l’Ateneu Popular de Pedreguer, al carrer La Lluna 47, on farem un dinar fraternal de cabasset.
A les 15 hores tindrem una taula rodona “Organització i lluita autogestionada al teu lloc de treball” on participaran les delegades de les seccions sindicals i les companyes i companys amb algun conflicte actiu.
En acabar donarem l’acte per tancat i seguirem la lluita incansable per un món nou, el món que portem al cor i que no cap en les seus urnes ni en les seus fronteres.
Si ningú treballa per tu, que ningú decidisca per tu.
