EL PATRÓ ENS EXPLOTA, L’ESTAT ENS REPRIMEIX
1r DE MAIG. ORGANITZA’T I LLUITA
Aquest 1r de Maig està marcat pels atacs repressius que organitzacions obreres i moviments socials han patit per part de l’Estat els últims mesos, que ha instrumentalitzat per als seus interessos la situació de pandèmia global per la COVID-19.
L’Estat, per mitjà dels seus cossos de repressió, sempre s’ha oposat violentament als avanços en drets tant socials com laborals, sexuals i de tota mena. No oblidem que el reconeixement dels drets humans i socials ha sigut i és una conquesta dels moviments obrers i socials al carrer, no un regal estatal o patronal, i que pel que fa a la pràctica, són vulnerats contínuament.
Els Estats utilitzen les lleis per a legitimar el sistema d’explotació basat en les desigualtats de classe, pels quals una classe social té el control de l’economia i, per tant, el control del govern, dels mitjans de producció, dels mitjans de comunicació i de la justícia. Mentre que una altra classe social, la nostra, sacrifica la seua vida, està sotmesa a un sistema productiu que permet a la burgesia acumular riqueses de manera infinita a costa del nostre sofriment.
Mentre la classe treballadora està patint una de les pitjors crisis del capitalisme en el territori espanyol, amb quasi 4 milions de persones a l’atur, 900.000 persones encara amb ERTO i unes condicions cada vegada més precàries en el mercat laboral, tot això agreujat per la situació de pandèmia i la gestió que des de les administracions se n’ha realitzat. No deixem de veure com la família Borbó, la classe política, empresaris i altres membres de l’alta societat, d’ideologia liberal alguns, altres feixistes, socialdemòcrates, etc… reben tracte de favor per part de la justícia davant els seus multimilionaris crims. Al seu torn, les nostres germanes i germans de classe obrera són perseguides, agredides, mutilades i tancades per reivindicar drets i justícia social als carrers. Tal és el cas del nostre company de Granada, Cristian Mestre, que ha patit presó preventiva sols per portar un pot d’esprai en la motxilla durant una manifestació per la llibertat d’expressió, el darrer mes de febrer. O de dos companys, detinguts a la seua casa el passat 8 d’abril acusats de participar en la manifestació del 30 de gener a Barcelona. O els companys sancionats a Alacant pel mateix motiu. Tots ells en espera de judici o sanció per aquestes acusacions.
Des dels mitjans de comunicació no deixen d’enviar missatges propagandístics, que tenen com a objectiu demonitzar i deslegitimar la protesta. Tant és així que equiparen a actes criminals el trencament d’aparadors i la crema de contenidors, i creen una opinió pública contrària a les reivindicacions que acompanyen aquestes manifestacions. Els mitjans de desinformació van actuar de la mateixa manera amb les marxes del passat 8 de març. Les van criminalitzar i assenyalar d’irresponsables, i van instrumentalitzar, una vegada més, la pandèmia. No importava que es compliren amb totes les mesures sanitàries necessàries. Mentre exigeixen a l’adversari moderació, les ideologies feixistes, socialdemòcrates i liberals, amb el seu model econòmic capitalista, no tenen res de moderades. Tal com vam poder veure en els seus mítings populistes, on la irresponsabilitat sanitària era evident; tanmateix, ací no passa res.
El binomi capitalisme-patriarcat és en l’actualitat la major amenaça per a la supervivència en el planeta. Destrueix la naturalesa, destrueix la cultura dels pobles, destrueix les relacions personals, etc. En una paraula: destrueix la LLIBERTAT. Només vol acumular capitals sotmetent, esclavitzant i explotant qualsevol cosa que li permeta continuar creixent. I és aleshores quan l’Estat utilitza la violència, la repressió, la por i la manipulació per a acabar amb la dissidència.
Els qui ens oposem i ens enfrontem a aquest sistema som persones conscients que busquem un futur millor per a les generacions futures i que aspirem, per damunt de tot, a la justícia social. La violència ens ve imposada pels que porten l’ofensiva, que són el Capital, el Patriarcat i l’Estat, sostenidors de totes les formes d’opressió sobre l’ésser humà. Davant la seua violència opressora anteposem el legítim dret a l’autodefensa.
El més bàsic que ens prometen les constitucions liberals és viure amb dignitat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de discriminació, en condicions que facen possible el lliure desenvolupament de la personalitat i capacitat personal. Això, que és el prioritari segons les seues pròpies lleis, és el primer que s’incompleix. Desafiem a qui vulga acceptar el repte, a esmentar algun partit polític o govern en el món, que haja complit amb aquesta mínima condició de la vida humana. Tots, sense excepció, la vulneren, perquè vivim en un sistema caduc, insostenible, tant des del punt de vista humà com ambiental, i això, cap govern ho canviarà. La situació de crisi climàtica, pandèmia sanitària i de violència sexual són més evidències d’això.
El 1r de Maig és una jornada en la qual es reivindiquen les conquestes socials gràcies a la lluita obrera, es commemora la lluita que van iniciar a Chicago obreres i obrers en favor de la jornada laboral de 8 hores. És important no oblidar la forta repressió que també van patir els qui valentament van iniciar la lluita i els qui la van continuar després. Presó, tortura, persecucions i assassinats. Aquests mètodes que utilitzaven ahir són els mateixos que utilitzen hui.
Al sistema poc li importa quins mètodes o estratègies utilitzem per a avançar en drets i justícia social, ens reprimirà igualment. Perquè la pau social que volen els nostres explotadors és la pau dels cementeris: cementeris plens de xiquets que naixen i moren esclaus treballant per a les multinacionals, plens d’obrers morts en les mines, a les fàbriques o als camps, per accidents o per extenuació, plens de presos que la presó assassina d’una manera o d’una altra, plens de xiquetes i dones traficades, violades i maltractades fins al suïcidi o l’assassinat, i de persones que moren per la seua condició sexual o el seu color de pell, plens de víctimes de les guerres, o de catàstrofes i d’epidèmies de les quals el capitalisme és directament responsable… El manteniment de l’ordre social, la pau social, no significa sota la seua perspectiva més que sotmetre’s a les lleis i acceptar les profundes desigualtats socials i els crims que aquestes venen a legitimar.
Enfront d’aquest atac constant a la classe obrera, hui, igual que ahir, aquest 1r de Maig exigim: un repartiment just del treball i la riquesa, mitjançant la reducció de la jornada laboral sense reducció salarial. Exigim justícia social, sense oblidar-nos de totes les persones detingudes i represaliades per exercir el seu dret a manifestació, a la llibertat d’expressió i per enfrontar-se a un sistema que preval els beneficis i la rendibilitat per damunt de la justícia i la vida humana. Per això, fem costat a les persones preses en lluita i la seua vaga de fam rotativa i exigim l’alliberament de tots els represaliats i les represaliades. Denunciem la situació de «nova normalitat» amb la qual pretenen retallar el reconeixement dels drets conquerits pels qui ens van precedir. Exigim una educació i una sanitat llibertària, pública i autogestionada. Reivindiquem l’amor lliure com a base de les relacions humanes, que pose fi a tota mena de discriminació. En resum, hui com ahir, recordardem als qui ens van precedir i continuem lluitant. Perquè la repressió sempre la patim la classe obrera.
Per un 1r de Maig anarquista, antirepressiu i revolucionari!