Entenem que el mal anomenat “conflicte palestí-israelià” és l’exemple més clar del fracàs social i humanitari de l’ordenació política del món modern, una ordenació que respon fonamentalment als interessos estructurals del capitalisme, tant global com regional. La interessada mescla de factors; estatalistes, religiosos, racials, autodeterministes o geopolítics, serveix per a desenfocar l’arrel de la qüestió, que no és una altra que; el domini i explotació jeràrquica d’un grup social ric i poderós sobre un altre grup social pobre, sobre els seus recursos i el seu territori.
Esta és l’arrel fonamental d’esta ocupació, igual que és l’arrel fonamental de la desigualtat, la injustícia i la repressió a diferents escales en la resta del món.
Després de dècades d’ocupació i violències, hui amb més claredat que mai, la Humanitat està sent testimoni d’un genocidi en la franja de Gaza perpetrat per l’estat d’Israel. En la seua última agressió, que dura ja 14 mesos, prop de 45.000 palestins han sigut asesinats i més de 106.000 han resultat ferits de manera directa; bombardejos constants sobre la població civil, desplaçament de centenars de milers de persones, atac sistemàtic a hospitals, periodistes i cooperants, destrucció d’infraestructures socials i de més de la mitat de vivendes de la franja…
S’ha sotmés a la fam, la set i la malaltia a una població de més de dos milions de persones tancades en 360 km², unes condicions que fan que la xifra de víctimes siga encara major que la directa. Mentres a Cisjordània s’empitjora el sistema d’apartheid al qual l’estat israelià té sotmesos als palestins amb constants pogroms, assassinats i detencions arbitràries, les agressions sionistes s’estenen als països veïns.
L’Estat d’Israel és la màxima expressió d’esta degeneració soci-política del sistema mundial, una societat rica i culta, amb sistemes de protecció social i educació notables, que al seu torn promou la segregació, el supremacisme, el colonialisme i les violències sobre el poble palestí sota el pes de la militarització social, en una atmosfera de vigilància i patriotisme que tenalla qualsevol dissidència o crítica interna.
La determinació de la societat israeliana d’existir i resistir com Estat capitalista ocupant un territori alié fa temps que va consumir l’ànima humanista del poble jueu.
La classe dominant israeliana continua servint de bastió del capitalisme occidental en la zona, segons el pla de les potències capitalistes occidentals que va donar origen a la creació de l’estat d’Israel; les seues il·legalitats, crims i abusos són consentits pels principals Estats per esta raó, a més de continuar mantenint el constant lucre per la venda d’armament. Esta és la gran falsedat de l’anomenada “comunitat internacional”.
Sota este règim colonial, no sols hi ha violència militar, també n’hi ha patronal. Volem recordar l’explotació de la classe treballadora palestina per part del capitalisme israelià, més de 200.000 palestins, fonamentalment de Cisjordània, treballen a Israel oficialment, encara que són més de manera il·legal, fent els treballs més penosos i ardus, sota condicions de segregació ja que els drets laborals israelians no són d’obligat compliment si és el cas (salari mínim, dret a atur, jubilació, baixa per malaltia, seguretat i salut, etc.) a més existix un sistema d’intermediaris oficial per a les contractacions que extorquixen econòmicament als treballadors/as a canvi d’un contracte. A tota esta terrible quotidianitat, ve a sumar-se, el robatori de salaris generalitzat perpetrat pel capitalisme israelià, en deixar de pagar les mensualitats treballades en el moment de l’atac d’Hamàs del 7 d’octubre 2023 a eixos 200.000 treballadors palestins, ja que van suspendre tots els permisos de treball i la rescissió unilateral dels seus contractes.
Israel imposa un règim de terror criminal en tot el territori i, no obstant això, és un estat democràtic de dret homologat… Este fet clar demostra novament que els estats democràtics capitalistes no perseguixen la justícia i la llibertat com a fi, més prompte un orde jeràrquic i autoritari segons l’interés de les classes privilegiades i els seus buròcrates estatals. Els estats no són la solució, són el problema.
Enfront de la guerra contra el poble palestí que l’Estat d’Israel perpetra, enfront de l’assassinat massiu de dones, xiquets i homes palestins, enfront de l’explotació, la segregació i l’ocupació colonial, enfront del nacionalisme israelià i el seu supremacisme, el sindicalisme revolucionari de la CNT-AIT crida a la mobilització, al boicot, al sabotatge o a qualsevol altra iniciativa que lluite contra el capitalisme sionista i el seu estat genocida.
Només el poble salva al poble.
I és en aquesta tesitura que el Sindicat Llibertari de treballadors de la Comarca de la Marina Alta/SLTCMA-CNTAIT ha efectuat diverses accions. S´han penjat pancartes a la Mistelera de La Xara, on tenim la seu i a Orba en suport de Palestina.
CNT-AIT Marina Alta