A les arrels del patriarcat
En reiterades ocasions s’ha vinculat els orígens del 8M amb un esdeveniment desencadenant concret: el d’unes obreres en vaga que van ser assassinades a Nova York a principis del S.XX; fent així recalcament en la lluita de les dones de classe treballadora. No obstant això, han existit diferents dates del dia de la Dona Treballadora fins que es va deixar definitivament la data que avui coneixem.
Parlar de dates i dades concretes només ens pot ser útil si sabem veure en el concret també el general. I és així com hem d’entendre-ho. No es tracta d’un origen únic, es tracta, més aviat, d’un moviment obrer habitualment reprimit que es trobava lluitant i millorant així les seves condicions i fins i tot, formant un nou món. En aquest moviment es trobaven diverses dones treballadores que lluitaven a finals S.XIX i principis S.XX. No eren “les altres”: elles també hi eren, formant en aquestes fàbriques feminitzades de diferents sectors (sent un dels més importants el tèxtil) els seus sindicats i vagues.
Una d’elles va ser Teresa Claramunt, una de les primeres obreres anarquistes lluitadora per la causa de la dona -o problemàtica de la dona, que dirien-. Un d’aquests noms que reiteradament oblida la història oficial i també la pròpia que es denomina feminista. Teresa Claramunt va ser una de les primeres obreres del nostre país que, pertanyent al sector tèxtil, lluitava, participava i impulsava vagues. Després d’ella van començar a sorgir al nostre país diverses agrupacions femenines amb caràcter àcrata, seccions sindicals, etc.
Més d’un segle després de les primeres dones sindicalistes revolucionàries, nosaltres continuarem fent camí feia un nou món, en el qual veiem imprescindible enderrocar el Patriarcat des de les arrels. Es fa així indispensable estar en contra de l’Estat, institució lligada des dels seus inicis al Patriarcat i que l’ha mantingut i perpetuat a través del temps, en les seves múltiples formes, a més de promoure una jerarquia a través de les classes socials. Criticar l’Estat com a estructura jeràrquica i mantenidora de la desigualtat és criticar el sistema patriarcal que defensa.
Com a dones treballadores tampoc podem deixar passar per alt que del 8-M s’ha anat eliminant el terme “treballadora”, deixant-lo tan sols com un dia commemoratiu cap a la Dona que, amb l’excusa que el patriarcat el sofrim totes, ens iguala a burgeses i treballadores, invisibilitzant així a les de sempre, a les de la nostra classe.
Nosaltres continuarem apuntant a l’arrel de tota dominació,i per tant, a la doble opressió amb la qual ens trobem i que es troba entrellaçada: la que sofrim per ser dones i per ser de classe obrera, la qual ens podria portar a indicar innombrables problemàtiques a les quals ens veiem sotmeses. Perquè, com a dones treballadores, és el sistema capitalista- patriarcal un dels quals més ens impacta per la seva incapacitat i insostenibilidad amb els ritmes de vida i de la naturalesa; atemptant contra la lliure elecció de la maternitat, obligant-la a postergar-la si una desitja fer-se lloc en qualsevol professió, així com múltiples discriminacions al voltant d’ella, dels nostres ritmes i de les cures, tantes vegades deixats només a la dona. D’igual forma, els treballs més feminitzats lligats al rol adjudicat són també els que solen ser més precaritzats.
Per finalitzar, no podem tampoc oblidar la hipocresia del discurs habitual sobre el treball, oblidant que les dones principalment de classe treballadora, som les que hem sostingut mitjançant el treball no remunerat una gran faceta de la societat lligada a les cures, que, sense ells, la societat no podria haver-se sustentat i amb això tota la producció que sí ha estat reconeguda. Alhora, que hem estat també les que hem estat a través dels segles treballant (per partida doble) com a costureres, cuidadores fora de la llar, netejadores, en fàbriques, etc.
Nosaltres vam estar des de sempre en la lluita social i ho continuarem estant.
Contra tot allò que sostingui el Patriarcat i qualsevol forma d’esclavitud.
Contra tota autoritat.