8 de Març
Dia internacional de la dona treballadora
El poder només porta desigualtat
Ni ames Ni esclaves
El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de març de 1857, les dones que treballaven en fàbriques tèxtils de Nova York van organitzar una vaga exigint pujades de salaris, sent represaliades per la policia, perdent algunes la vida durant les protestes. Va ser el 1911 quan se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb la intenció de reconèixer-la com a part activa en les lluites pels drets i la justícia social, no sols de les dones, sinó de tota la humanitat.
Malgrat tot això, l’ONU va declarar el 1975 el 8M com a dia internacional de la dona, suprimint l’adjectiu “treballadora”. Però és aquests darrers anys quan s’està fent més evident la intenció d’eliminar el discurs de Classe Obrera, d’aquest dia commemoratiu per part d’organitzacions polítiques amb vocació governamental, a la qual se sumen moltes organitzacions de dones i plataformes feministes lligades a les institucions de l’Estat, de raça blanca i de classe mitjana, que prefereixen celebrar simplement el Dia de la Dona ocultant i donant l’esquena a reivindicacions i lluites socials pròpies de dones pobres de classe treballadora, limitant les reivindicacions a discriminacions de caràcter interclassista i que, en el millor dels casos, lluiten per trencar els sostres de vidre que els impedeix assolir importants llocs executius, mentre necessiten explotar altres dones precaritzades perquè realitzin les tasques de cures i de la llar. Tot això desvirtua i distorsiona el motiu principal pel qual se celebra el 8 de març.
Nosaltres entenem que sobren motius per continuar reivindicant aquest Dia com el de la Dona Treballadora, així ho demostra la lluita de les Kellys, les treballadores dels magatzems de fruita, les temporeres del camp, les d’infermeria, les treballadores de la llar i de cures… Tots aquests treballs recauen majoritàriament en dones i es desenvolupen en condicions de misèria i explotació. Moltes vegades sense contracte, exposades a la precarietat de manera constant. No hem d’oblidar tampoc que les dones ens veiem travessades no només per les jerarquies classistes, sinó també per les racials i colonials. Així, veiem com a Espanya les dones migrants i racialitzades, després d’exiliar-se de les seves terres, són les que exerceixen les feines més precàries, i s’ocupen dels treballs domèstics i de cures de les dones blanques perquè aquestes puguin ocupar-se de la seva emancipació; s’enfronten als perills provocats per una llei d’estrangeria inhumana; la deportació, els CIE, – Centre d’Internament d’Estrangers-, de la separació forçosa de les seves famílies, els seus fills i les seves vides; s’enfronten als xantatges i als abusos sexuals per part de patrons desalmats, com hem pogut veure recentment. Són les que porten a l’esquena una enorme part del pes d’aquesta societat configurada sobre els fonaments de la jerarquia.
A tot això volem afegir que la condició de classe consisteix a pertànyer a una classe social i no estrictament a desenvolupar un treball remunerat. Per tant, de classe obrera som igualment les treballadores en actiu com les parades, estudiants, jubilades, pensionistes, etc. Amb la qual cosa, hi ha raons de pes perquè el 8 de Març sigui l’altaveu de totes aquestes protestes i no un dia per felicitar la dona pel simple fet de ser-ho, o per haver arribat a un important lloc executiu en una gran multinacional explotadora o a una cartera ministerial. El “gest” d’eliminar l’adjectiu “treballadora” del 8 de març és molt més important i significatiu del que sembla, ja que no és sinó una estratègia més per part del poder i la socialdemocràcia, per absorbir les nostres lluites emancipadores històriques i buidar-les de contingut. No és sinó l’intent de despullar-nos de la nostra memòria de lluita contra tot i qualsevol poder; d’envellutar les cadenes que, com abans, ens asfixien avui d’una manera més sofisticada; que perdem l’horitzó pel qual lluitem i ens asseiem al banquet dels poderosos i considerem com a companyes les nostres explotadores i tiranes.
No busquem assolir el Poder, no busquem veure’ns representades als Parlaments ni als cossos de Seguretat de l’Estat ni a la presidència d’una empresa explotadora. No busquem donar una nova capa de pintura a la vella i oxidada estructura jeràrquica sobre la qual històricament s’assenta la nostra societat. El Poder és el més clar exponent del Patriarcat, per això lluitem per a la seva abolició.
8 de Març Dia de la Dona Treballadora
Ni ames Ni esclaves