SECCIONS SINDICALS
El sindicalisme va nàixer de les antigues societats gremials de resistència i suport mutu com a organització obrera en defensa dels interessos de la classe treballadora per millorar les condicions laborals, per lluitar contra el sistema capitalista, i per assolir una societat més justa per a les classes productives, alienades, dependents de la classe capitalista i condemnades a la misèria o a la precarietat en la seua gran part.
El capitalisme va fer us de la repressió (patronal, policial, judicial, penitenciària o paramilitar) per a combatre el sindicalisme. Sindicalistes, que a més, com a classe treballadora, depenien per a subsistir del capritx dels capitalistes de donar-los treball o no i pagar-los o no.
Malgrat això, ni així aconseguien acabar amb les reivindicacions obreres. El capitalisme és un conflicte permanent d’interessos entre classes antagòniques: la part que s’emporten els capitalistes ho cobra de menys la classe productiva, i al contrari. En economia bàsica: beneficis i costos, beneficis empresarials i despeses variables, que així és com es denomina en l’economia capitalista a les persones treballadores.
En aquestes condicions pròpies del sistema capitalista, de tirania del capital sobre el treball, sempre hi haurà, en major o menor grau, una lluita o protesta obrera mentre la gran part de la societat depenga d’un salari, que ni tan sols té garantit, haja de vendre la seua vida, el seu temps, força, coneixements i intel·ligència per a produir per a un tercer que s’apròpia del fruit del treball, del qual no tenen cap control, ni del que produeixen, ni per a qui, ni com, sovint intoxicant-se a si mateix, o contaminant el planeta sense poder fer res per a evitar-ho, fabricant objectes de consum inútils, o que a vegades, encara que els produïsca, mai els podrà gaudir.
Amb l’aparició dels règims “democràtics”, on la població governada legitima a l’Estat triant els seus propis amos polítics, el sistema capitalista va entendre els grans avantatges que li anava a reportar el sistema electoral/parlamentari si aconssegia traslladar-lo al món sindical. Per això, totes les “democràcies” capitalistes han imposat aquest sistema al món laboral amb les particularitats i denominacions concretes de cada país.
Al cap i a la fi, es tracta de l’estratègia de “divideix i venceràs”: el capitalista en lloc d’enfrontar-se a tota la seua plantilla, els obliga a triar una persona delegada sindical, o varies persones (comité d’empresa, si l’empresa o el centre de treball té més de 50 empleats). Aquestes delegades i delegats tindran una sèrie de privilegis: hores sindicals remunerades que no hauran de treballar (podent estar fins i tot completament alliberats de treballar), protecció enfront de l’acomiadament i posseiran en exclusiva el dret d’informació i de decisió sobre el conjunt de condicions laborals que afecten a tota la plantilla, i que per llei (igual que en el parlament polític) només ells tenen en nom de totes.
Per descomptat, les hores sindicals (en funció del número de plantilla) i les subvencions o recursos amb els quals es dota als sindicats, poden augmentar en funció del grau de satisfacció que l’empresa tinga amb les accions d’aquests sindicats subvencionats, igual que succeeix amb els suborns o favors als delegats triats. Recordem la màxima de “el poder corromp”, i la patronal sap complimentar bé, perquè recursos no li falten.
D’altra banda, amb aquest sistema d’eleccions i comités d’empresa, es divideix i enfronta als sindicats que presenten candidatures electorals, perquè hauran de competir amb la resta pels vots i les places en el comité d’empresa, per a no desaparéixer o perdre recursos (alliberats i subvencions, ja que les subvencions estatals es reparteixen en funció del nombre de delegats obtinguts). La convenient unitat obrera i sindical per a aconseguir pressionar a l’empresa, que té tot el poder de decisió, queda trencada en una batalla entre sindicats per assolir el poder..
Així es burocratitza inexorablement als sindicats que participen d’aquest sistema: els dirigents sindicals són retribuïts, per a pagar els seus salaris requereixen de subvencions, i aquestes al seu torn depenen del nombre de delegats triats. Tots els sindicats que reprodueixen aquest joc, per descomptat també la CGT, tenen “comercials” que es dediquen a captar persones perquè es presenten amb les seues sigles i poder cobrar les consegüents subvencions.
No obstant això, l’efecte més perniciós per a la classe treballadora, i per això el més desitjat pel capitalisme en aquest model sindical, és el de buidar de sentit el sindicalisme: si ja n’hi ha un comité d’empresa encarregat de “defensar-me”, de “preocupar-se” per les condicions de treball i de decidir en el meu nom, i per això els votem i per a això tenen els seus alliberats, hores sindicals, etc., per a què m’he d’organitzar, afiliar, interessar o preocupar per això? S’arriba a l’extrem que molt sovint ni tan sols els delegats de personal o membres de comité d’empresa per un determinat sindicat estan afiliats.
I la minoria que encara vulga lluitar per mantindre o millorar les condicions de treball, sovint s’ha d’enfrontar al comité d’empresa, perquè tota la informació i el poder de decisió estan en el seu poder. Per això, per norma general, els comités es presten a signar acomiadaments col·lectius, rebaixes salarials, convenis regressius, tolerar il·legalitats… La informació i el poder decisori és a les seues mans i no en el conjunt de la plantilla, i la minoria amb poder és fàcil de ser pressionada, coaccionada o comprada per l’empresa, de la qual no deixen de ser assalariats.
En últim terme, els sindicats subvencionats als quals pertanyen els delegats dels comités d’empresa, reben enormes subvencions de les empreses i de les diferents organitzacions patronals, i és difícil mossegar la mà que dona menjar, i dels quals depenen la gran part dels seus recursos amb els que poden seguir mantenint als dirigents sindicals alliberats.
En suma: les eleccions sindicals i els comités d’empresa usurpen el poder de decisió del conjunt de la plantilla sobre les seues condicions de treball i la seua pròpia ocupació, en favor d’una minoria privilegiada i fàcil de corrompre o fer xantatge per part de l’empresa, permetent la pèrdua de drets i els acomiadaments col·lectius; divideixen i enfronten als sindicats per la caça del vot i dels delegats en els comités, alhora que els burocratitzen i fan dependents de les subvencions de l’Estat i la patronal; i no menys important, aqueixa pràctica de delegació desmobilitza la classe taballadora i la lluita sindical.
Per tot això, la CNT-AIT sempre s’ha oposat tant a les subvencions amb les quals es compren els sindicats, com als jeràrquics comités d’empresa. Les decisions, la informació, les propostes, la discussió i les accions que afecten el conjunt de la plantilla, s’han de debatre i decidir en igualtat de condicions en les assemblees d’empresa o centre de treball on totes les treballadores són iguals i tenen veu i vot. Així es garanteix decisions preses per totes les persones afectades i es permet i afavoreix la participació.
I com a forma d’organització i lluita, la CNT-AIT defensa les seccions sindicals, que són les agrupacions de persones afiliades a un sindicat en una empresa. Les seccions sindicals legalment tenen les mateixes armes sindicals (vaga, conflicte col·lectiu, signatura de convenis, denúncies…) que un comité d’empresa, però no poden decidir en nom de tota la plantilla, perquè tampoc volem fer això. La plantilla només pot decidir en assemblea i ningú hauria d’imposar els seus interessos en el seu nom.
No et demanem el vot ni que delegues i confies en nosaltres. Confia en tu, afilia’t, organitza’t, lluita i decideix per tu mateixa, entre iguals, sense dirigents alliberats, sense subvencions, amb plena autonomia, per a defensar el teu lloc de treball, els teus interessos que ningú defensarà si tu no ho fas, i per a combatre aquest sistema genocida i ecocida en favor d’una societat més humana i racional, gestionada col·lectivament en benefici de tota la societat, i no d’una minoria poderosa i insaciable.
O votes, calles i reprodueixes el sistema, o deixes d’engolir i t’organitzes per a canviar les coses. Afilia’t i lluita en la CNT-AIT.
Grup d’Acció Sindical
CNT-AIT